CONSUM: EN UN ACTE QUE VA TENIR LLOC, AHIR AL VESPRE, AL PALAU BOFARULL
La Cooperativa Agrícola Catalana i Secció de Crèdit de Godall, l’empresa Rius d’Or de la Fatarella i el Centre Oleícola del Penedès, amb seu a Llorenç del Penedès han obtingut els premis CDO al millor oli d’oliva verge extra de la campanya 2016 en les categories de Fruitat verd amarg, Fruitat verd dolç i Fruitat madur, respectivament. Enguany han optat als guardons un total de 22 almàsseres del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. El lliurament dels guardons es va dur a terme ahir al vespre al Palau Bofarull de la Diputació a Reus. En el decurs de l’acte, encapçalat per l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, es van lliurar tres accèssits. El corresponent a la categoria de Fruitat verd amarg va ser per a Agrícola i Secció de Crèdit de Cabacés. En la categoria de Fruitat verd dolç, va recaure en Agrícola i Secció de Crèdit de la Palma d’Ebre. I el de millor oli fruitat madur va ser per a la Cooperativa Agrícola i Secció de Crèdit de la Serra d’Almos.
Francisco Aguiar serà, durant el proper any, l'únic batlle popular a les Terres de l'Ebre, gràcies a un acord amb el PSC
L'altra localitat catalana amb govern del PP és Pontons, a l'Alt Penedès
Godall (el Montsià)
serà la segona població de Catalunya i l’única població de les Terres
de l’Ebre que des d'aquest dijous i durant un any tindrà alcaldia del
PP. Ho serà en virtut del pacte que van assolir a inicis de legislatura
el PSC, amb tres regidors, i l’únic regidor dels populars, Francisco
Aguiar. L'altre localitat catalana on actualment governa un alcalde del
PP és Pontons, a l'Alt Penedès, on el màxim representant municipal és Luís Fernando Caldetey.
Fins ara, Teresa Esmel ha estat l’alcaldessa de Godall i ho tornarà a
ser en l’últim any i mig de legislatura. En les últimes eleccions
municipals la llista més votada, amb només 12 vots de diferència, va ser
la d’Acord per Godall (Acord Municipal), llista vinculada a ERC. Però
els socialistes, que governaven al municipi des de 1999 amb Francesc
Miró al capdavant (actualment regidor a l’oposició a Amposta) van
mantenir l’alcaldia gràcies al pacte amb l’únic regidor del PP.
Així doncs, Aguiar prendrà possessió com a alcalde aquest dijous i a
més, també estarà al càrrec de la regidoria de Governació, a més de les
carteres de Relacions amb les Entitats, Esports i Sanitat. Per la seva
banda, Tere Esmel passarà a ocupar la regidoria d’Hisenda, que fins ara
estava en mans del PP, i mantindrà les d’Ensenyament, Turisme i
Urbanisme.
Segons ha explicat la fins ara alcaldessa a l’aguaita.cat,
l’acord de Govern entre PSC i PP “ha funcionat perfectament. En aquests
moments no tenim cap queixa. Aguiar continuarà amb la feina iniciada
fins ara, perquè el treball de l’equip de govern és el mateix encara que
canviï d’alcaldia”.
Pel que fa a les diferències ideològiques entre PP i PSC, Esmel ha
volgut matisar que “malgrat que cadascú té la seva forma de pensar, en
benefici del poble es deixa de banda tot”. Segons l’alcaldessa, “quan
Francisco Aguiar es va decantar a fer un pacte amb el PSC no va ser tan
per ideologies, sinó per una afinitat entre les persones”, pel fet
d’haver coincidit en els darrers anys com a regidors del ple. “La
coordinació i sintonia entre les dues parts és total”, conclou Esmel.
El ple en què es farà el traspàs d’alcaldia es dura a terme aquest dijous a les 19.00 h.
Si aquests dies esteu aprofitant per comprar detalls de Nadal i no us en
sortiu, tenim una proposta interessant. Es tracta d’un regal solidari: apadrinar una olivera centenària del poble de Godall, a la comarca del Montsià, i gaudir dels seus fruits durant tot l’any. Aquesta és la opció que ens ofereixen els germans Pierre i Alfredo Ralda que l’any 2013 van posar en marxa aquest projecte d’economia social, com ens ha explicat el mateix Pierre en directe.
Fa tres anys, quan el pare va morir, els germans
Pierre i Alfredo van heretar aquesta plantació d’oliveres familiar a la
província de Tarragona. Una explotació que, al llarg de generacions, els
Ralda havien mantingut i cuidat i que ara, gràcies a un projecte de micromecenatge,
ells han impulsat i mantingut. Una iniciativa que, a més, serveix per
mantenir llocs de treball i preservar les arts de tota la vida com els
proveïdors de les etiquetes o els envasos de l’oli.
En aquesta entrevista teniu el funcionament i també la història d’aquests emprenedors: www.raldafriends.com
Més de dues-centes novetats recomanades pels editors · Proposen tres llibres del catàleg propi i un de la competència · Propostes per a aquestes festes de Nadal.
Els llibres són un bon regal per a aquestes festes. Hem
demanat als editors d’una seixantena d’editorials que publiquen en
català que recomanin tres títols del catàleg propi. I, per provocar el
joc i la curiositat, també els hem demanat que ens recomanin un títol
d’una altra editorial que no sigui la seva (ni tampoc cap segell d’un
mateix grup editorial, si és el cas que hi pertanyen). Entre els títols
més recomanats de la competència, es destaca el Cançoner de Petrarca, traduït per Miquel Desclot i publicat per Proa, i la novel·la d’Elisabeth Strout Em dic Lucy Barton, traduïda per Esther Tallada i publicada per Edicions de 1984. També s’han repetit la primera novel·la de Sebastià Portell, El dia que va morir David Bowie, publicada per Labreu, Germà de gel, d’Alícia Kopf, publicada a l’Altra editorial, El món d’Horaci, de Vicenç Pagès Jordà, novel·la de Proa, que és una segona edició, vint anys després de la primera, i Llampecs de Jean Echenoz, publicat per Raig Verd.
Matilde Martínez Sallés de GODALL EDICIONS recomana: Més d’un autor, Petites històries de banquets. Traducció de Tina Vallès
Iban Zaldua, Enlloc, mai. Traducció de Maria Colera Intxausti i Ainara Munt Ojanguren
Mark Strand, Rufaga d’un. Traducció de Joan Todó I un de la competència… Cristina García Molina, Silenci a taula (Viena)
Per
acord de ple, de data 30 de novembre de 2016, es va aprovar inicialment
el Projecte de Remodelació de la Plaça Major de Godall¿, amb un
pressupost de 47.768,84 euros IVA inclòs. També es va acordar
l'aplicació del procediment de la tramitació d'urgència de
l'expedient, raó per la qual es redueixen a la meitat els terminis
legalment establerts.
Mitjançant aquest anunci, se sotmet
l'esmentat Projecte a informació pública per un termini de quinze
dies, a comptar des de la publicació, perquè les persones interessades
examinin el Projecte i presentin, si s'escau, les al·legacions que
considerin pertinents.
El Projecte es pot examinar en les oficines de l¿Ajuntament de Godall, de 16'30 hores a 20'30 hores, de dilluns a divendres.
La població de les Terres de l’Ebre va disminuir per tercer any consecutiu l’any 2015 i gairebé la meitat dels municipis ebrencs ha perdut població en els darrers 15 anys. A més a més, els indicadors estructurals del territori són, endèmicament, “bastant extrems”, segons alertava un informe recent fet per la càtedra d’Economia Local i Regional de la URV.
El pla pilot del departament d’Ensenyament
impulsat l’any passat permet a les escoles rurals la incorporació de les
llars d’infants als seus centres
El curs passat la Generalitat va implementar una experiència
pilot perquè les escoles rurals poguessin atendre infants de primer
cicle d’educació infantil i funcionar, també, com a llars d’infants.
Aquesta iniciativa es va dur a terme, inicialment, en set escoles de
les Terres de l’Ebre i de Lleida, però aquest curs 2016-17 l’experiència
s’ha ampliat i ja són 50 centres, segons peticions dels mateixos
ajuntaments.
Un dels objectius d’aquesta proposta, definida en les 'Mesures per a la innovació i qualitat de l’escola rural', és
garantir el servei de primer cicle d’educació infantil per a les
famílies que el necessiten i evitar que hagin d’escolaritzar els seus
fills en altres municipis i “es despoblin municipis petits”,
segons explica Lluís Baulenas, director general de Centres Públics del
departament d’Ensenyament. La baixa densitat de població infantil entre 1
i 3 anys en pobles petits fa que no resulti “econòmicament sostenible
la creació d’una llar d’infants” i això acaba comportant la
impossibilitat de l’escolarització d’aquests infants al seu propi
municipi. En molts casos, aquesta realitat obliga “a escolaritzar-los en
poblacions més grans” i els fa més difícil “retornar a l’escola del seu
municipi”, assegura Baulenas. La conseqüència d’això és “la pèrdua
d’alumnat, l’empobriment de la vida comunitària i la despoblació”.
ESCOLA I FUTUR
L’Escola Sant Salvador de Godall (Montsià)
va ser una de les set primeres escoles que es van acollir a la primera
fase del pla pilot. Forma part de la zona escolar rural (ZER) del
Montsià, amb dues altres escoles que també van incloure’s en el
desplegament de la primera fase pilot. Per a la seva directora, Griselda
Villalbí, ha sigut una manera de cobrir “la demanda de nens que
s’inscrivien en llars d’infants de pobles propers” i ha afavorit que
“les famílies no marxin del poble”. Els nens de primer cicle, en el seu
cas, estan en un edifici annex de l’escola, “una llar d’infants de nova
construcció municipal que es va acabar el 2010 però que no es podia
obrir per a tants pocs alumnes i pel cost que suposava”.
A
Godall els més petits -vuit en total- participen a les classes de
música, plàstica, psicomotricitat i anglès amb els alumnes de l’aula
infantil. “Això sí: respectant sempre el seu ritme, que és molt diferent
dels de segon cicle, ja que necessiten més estones de descans i més
estona per esmorzar, per aprendre hàbits”. Però, esclar, la relació entre els alumnes de diferents edats
“és molt bona, els han acollit molt bé i s’han integrat com un grup més
de l’escola”. En total a l’escola hi ha 38 alumnes, d’entre 1 any i 12
anys: “Tots aprenem, mestres i alumnes, sobretot els grans, que se’ls
miren amb estimació, els cuiden i els ajuden”.
A
Godall els més petits -vuit en total- participen a les classes de
música, plàstica, psicomotricitat i anglès amb els alumnes de l’aula
infantil
En canvi, l’Escola de la Vall Fosca,
al municipi de la Plana de Mont-Ros (Pallars Jussà), s’ha integrat en
aquest pla aquest mateix curs, tot i que ja recollien l’experiència
d’haver compartit model perquè la llar d’infants era just al costat de
l’escola. “L’adhesió al projecte ha permès integrar la llar d’infants al
mateix projecte d’escola, donar continuïtat i potenciar l’intercanvi de
coneixement mutu”, explica Montse Rollan, directora de l’escola. En
aquest cas l’escola s’integra dins la ZER del Pallars Jussà, juntament
amb les escoles d’Isona i Salàs de Pallars.
Amb la
incorporació de nens a partir d’un any a l’escola asseguren “continuïtat
al centre”, que té 48 alumnes, 5 dels quals d’entre 1 i 3 anys, i “les
activitats són més variades, perquè han de cobrir totes les edats”. Un
altre dels aspectes que en subratlla és la “relació enriquidora” entre
els alumnes. Tot i que els més petits tenen la seva pròpia aula, hi ha
moments per fer activitats plegats: “Els petits aprenen dels grans i els
grans dels petits. Alhora treballem el respecte, l’estima i l’ajuda
entre els uns i els altres, uns valors molt importants”.
COOPERACIÓ I BALANÇ
Aquest pla s’ha treballat conjuntament amb els ajuntaments
per oferir una resposta d’escolarització als infants més petits i
“donar un servei a la població”. S’hi poden acollir els ajuntaments dels
municipis amb una població que no superi els 3.000 habitants, que poden
sol·licitar l’aplicació del Pla als Serveis Territorials del seu àmbit
geogràfic, sempre que manifestin el compromís per implementar aquest
primer cicle. Això vol dir que són els ajuntaments els que “gestionen la
matrícula d’infants empadronats al municipi i amb una ràtio màxima de
10 alumnes a partir d’un any”, diu el director general, Lluís Baulenas.
Una matrícula que està oberta al llarg del curs, sempre que no superi
aquesta xifra.
S’hi poden acollir els ajuntaments dels municipis amb una població que no superi els 3.000 habitants
Tant
per a Griselda Villalbí com per a Montse Rollan l’experiència ha
resultat molt positiva. Mentrestant, el departament es mostra favorable a
seguir “donant resposta a totes les situacions que afavoreixin
l’escolarització dels infants als seus municipis”.
El Carnaval, les bitlles o la música de banda són elements molt
significatius del poble de Godall. Però també ho és l'ampli teixit
associatiu amb que compta el municipi.
En aquesta nova entrega de Gent del Barri ens desplacem fins a Godall
per conèixer la seva gent i passar un dia per aquest poble tan bonic del
Montsià. Comença Gent el Barri
