2016-09-29

Liberisliber: el plaer de descobrir llibres

font: Núvol.com



Aquest cap de setmana, Besalú tornarà a convertir-se en la capital de les editorials independents amb la celebració de la fira Liberisliber, que en aquesta edició comptarà, entre altres reclams literaris, amb la presència estrella de Fernando Arrabal, però també amb la participació de prop de 50 editorials. Us en presentem algunes per fer un tast del que trobareu a la ciutat garrotxina dissabte i diumenge.  

Liberisliber 2016


L’any 2010, un grup d’amics es van ajuntar per inventar-se un aparador de llibres i donar a conèixer petites joies literàries literalment desconegudes. I van crear una fira, que es va dir –i es diu, i que duri– Liberisliber, que en llatí vol dir “el llibre que et farà lliure”. Dirigida per Miquel-Àngel Codes, és una aposta per les editorials independents, pels escriptors al marge de la propaganda. Una aposta arriscada, parlant en plata. I a Besalú. “Hi arriba el tren, a Besalú?”. No, hi arriba gent amb ganes de descobrir llibres. Cada any una mica més. I fins avui.
Editors, escriptors, poetes, traductors, rapsodes, músics, visitants i curiosos. Durant un cap de setmana, Besalú acull una munió de còmplices de l’edició independent; els que tornen i els que hi arriben per primer cop. Aquest any, hi haurà un total de 48 editorials, provinents d’arreu de Catalunya però també del País Valencià, de Mallorca, de Saragossa i de Madrid, un grapat de les quals integren l’Associació d’Editors Independents Llegir en Català, que presentarà novetats com Algú com tu (Roald Dahl), 996 (Josep Torrent), Llampecs (Jean Echenoz), El pes fals (Joseph Roth) o l’Antologia de contes de David Foster Wallace, entre d’altres. Pel que fa a la resta d’editorials, hem parlat amb cinc d’elles perquè ens expliquin què exposaran a Liberisliber.

Godall Edicions

Editorial creada l’any 2011. El seu nom, Godall, és el d’una població del Montsià amb la qual la seva impulsora, Matilde Martínez, se sent molt lligada. A Besalú hi exposaran tots els seus llibres (de poesia i de narrativa, en català i en castellà) i les novetats d’aquesta temporada: L’arquitectura del conte, d’Isidre Grau i Celebració, del poeta gallec Gonzalo Hermo, en edició bilingüe. També presentaran Petites històries de banquets (en català i en castellà), un recorregut per diversos banquets famosos del món de la filosofia, l’art, el cinema i la literatura, i Enlloc, mai, un llibre de contes de l’escriptor basc Iban Zaldua. Matilde Martínez explica que, “per a les petites editorials independents, aquest tipus de festivals literaris són imprescindibles perquè ens permeten fer-nos visibles”; un espai idoni per a la formació de sinergies.

2016-09-26

Voler passar la rasadora


font: Ara.cat


Montsià Actiu analitza en una nova jornada les claus per a la gestió del sòl industrial


El Consell Comarcal del Montsià, a través de Montsià Actiu, organitza el divendres 30 de setembre la segona sessió sobre Desenvolupament Local, que se centra en El foment de l’activitat econòmica: suport a l’empresa i gestió del sòl industrial i que té com a objectiu la valorització dels recursos propis per al desenvolupament del teixit productiu i la cerca de noves vies per a la millora del sòl industrial de la comarca del Montsià.

La finalitat d’esta jornada és la posada en comú d’experiències d’agents públics, socials i empresarials per a la reflexió i la recerca d’estratègies integrals que conduisquen a una reactivació econòmica i ocupacional de la comarca. L’acte compta amb les intervencions de la Dolors Paniagua, gerent a Catalonia Trade & Investment; Alfons Garcia, Alcalde de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, i Joan Ramon Benaiges, gestor de l’empresa pública Idetsa.

La sessió s’iniciarà amb el torn de Dolors Paniagua, experta en Desenvolupament Local i Regional i programes de promoció econòmica, que intentarà donar resposta a la qüestió Com fem créixer l’activitat a partir dels recursos propis?. La ponent analitzarà quines són les claus per a l’aprofitament òptim d’un polígon industrial i exposarà els factors pels quals un territori és atractiu als ulls dels inversors: les condicions i preu del sòl, la disponibilitat de persones qualificades, la qualitat dels serveis i equipaments, l’existència d’interelacions amb altres entitats, centres de formació, empreses col·laboradores o les infraestructures disponibles de l’entorn.

La segona part de la jornada es focalitzarà en La qualitat en la gestió i la promoció de l’activitat econòmica, que desgranaran el Sr. Alfons Garcia i el Joan Ramon Benaiges, explicant la seua experiència en el cas de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, població que cerca noves estratègies empresarials davant el futur tancament de la Central Nuclear. De com fer evitar l’efecte dominó i el tancament de moltes empreses lligades a l’activitat de la central, van posar en marxa Idetsa, l’empresa municipal destinada a oferir tot els serveis orientats a l’ocupació i al desenvolupament empresarial. Avui dia esta localitat és un referent en la regeneració del sòl industrial i la seua gestió eficaç, en el plantejament de projectes de millora i en la dinamització econòmica de l’activitat local.

Amb esta sessió el Consell Comarcal del Montsià reobre el cicle de jornades sobre Desenvolupament Local, i que s’allargarà fins al desembre. Estos actes, que intenten crear llaços i sinergies entre administracions públiques, societat civil i empresariat, se centren en quatre àrees: governança, agroalimentació i turisme, estratègies territorials i inserció sociolaboral i mercat de treball.

Montsià Actiu és un projecte de desenvolupament econòmic local impulsat en cooperació per les entitats locals de la comarca del Montsià, que són el Consell Comarcal del Montsià, els ajuntaments d’Amposta, Alcanar, Freginals, la Galera, la Sénia, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge, Sant Jaume d’Enveja, Sant Carles de la Ràpita, Santa Bàrbara i Ulldecona i l’EMD dels Muntells. El projecte rep el suport i finançament del Servei d’Ocupació de Catalunya, mitjançant el projecte “Treball a les 7 comarques”. I l’objectiu és donar suport a la dinamització econòmica comarcal per generar riquesa i llocs de treball, mitjançant la potenciació dels recursos endògens i la cooperació pública i privada per millorar les condicions de vida de la població.

2016-09-13

Onze escoles rurals de l’Ebre ofereixen el primer cicle d’educació infantil

font: El Punt Avui


Onze escoles rurals de l’Ebre ofereixen el primer cicle d’educació infantil

Un total d’onze escoles rurals de les Terres de l’Ebre ofereixen el primer cicle d’educació infantil, per a alumnes d’entre 1 i 3 anys, un servei que s’ha estès després del pla experimental posat en marxa el curs passat a les escoles de Freginals, Godall i Mas de Barberans. Ensenyament dota els centres, que tinguin una demanda mínima de tres alumnes i màxima de deu, d’un mestre d’educació infantil i l’Ajuntament hi aporta un tècnic auxiliar. L’escola Les Eres de Vinebre, que pertany a la zona escolar rural Ribera d’Ebre Nord, és un dels centres que han implantat enguany el primer cicle d’educació infantil. L’Ajuntament de Vinebre va decidir apostar per aquest servei després de constatar que la baixa natalitat podria posar en perill la llar d’infants municipal. “L’any passat vam tenir setze nens i enguany vuit, cada cop anem a menys”, va manifestar la regidora d’Ensenyament de Vinebre, Pili Rams, en declaracions a ACN. A més de l’escola de Vinebre, també els centres públics de Paüls, Benifallet, Bot, Garcia, Ginestar, la Torre de l’Espanyol i Campredó (Tortosa) s’han sumat al pla experimental, que inclou 62 alumnes a les Terres de l’Ebre. Precisament en l’educació infantil és on es perd més alumnat a les comarques ebrenques. Un fet que la directora dels serveis territorials d’Ense nyament a l’Ebre, Manolita Cid, atribueix a la baixada de la natalitat i de la població immigrant. Així, el curs escolar va començar ahir amb un total de 27.220 alumnes, 219 menys que fa un any. Un alumnat que es reparteix en 1.285 grups, 19 menys que el curs passat, amb unes ràtios de 25,2 alumnes a secundària i 20,04 a  primària. Tot i que la ràtio mitjana a l’Ebre és inferior a la del país, el sindicat USTEC va criticar les ràtios i va reclamar a Ensenyament 209 docents, 98 mestres per a primària i 111 professors a secundària. “Cal retornar a l’horari lectiu de 23 hores setmanals en el cas de primària i 18 hores a secundària”, va explicar el representant  d’Ustec a les Terres de l’Ebre, Marc Martínez.  Sense alumnes al Pinell El curs va començar en normalitat a tots els centres, excepte al Pinell de Brai, on la direcció de l’escola César Martinell va comunicar als serveis territorials d’Ensenyament que només cinc alumnes d’un total de quaranta havien anat a classe. El motiu és una protesta dels pares, que reclamen que se substitueixen un parell de mestres. D’altra banda, a Tortosa es mantenen totes les línies de P3 malgrat la davallada d’alumnes i l’escola La Mercè ha estrenat equipaments lúdics per als més menuts.

El president del Xerta-Sénia insisteix a desencallar el projecte per Santa Bàrbara

font: La Veu de l'Ebre

 AIGUA A final de setembre es podria prendre una decisió

El president del Xerta-Sénia insisteix a desencallar el projecte per Santa Bàrbara


El president de la Comunitat de Regants del Canal Xerta-Sénia, Lluís Cortiella, insisteix que la demanda de reg detectada a municipis del Montsià com Santa Bàrbara podria ser la clau per desencallar definitivament el projecte, que continua pendent que s’hi adherisquen prou pagesos d’un primer sector que, centrat al Baix Ebre, no ha prosperat, siga per l’edat avançada dels propietaris, per la dimensió de les finques (petites explotacions de secà) o perquè ja tenien reg a través de pous. Tant el govern com Unió de Pagesos, ara condescendent amb el canal fins al punt d’haver-se’n coresponsabilitzat de l’im puls, com el president dels regants estan pendents que s’hi adherisquen “entre 400 i 500 hectàrees” per arrencar, segons Cortiella. Teòricament haurien de ser dels primers sectors previstos, entre Xerta i Tortosa, però Cortiella diu que es temptejaran els regants de Santa Bàrbara perquè veu més factible activar una primera àrea de reg amb aigua del canal entre Tortosa i Santa Bàrbara. També es creu que altres municipis del Montsià, com la Galera, Godall o Mas de Barberans, acolliran molt millor que el Baix Ebre les possibilitats de conversió al regadiu que ofereix el controvertit canal. En les pròximes setmanes, el Govern haurà de prendre una decisió.