2016-01-28

La literatura obre escletxes on els relats oficials no arriben


font: Cultura (El Punt)


Los poetas de Godall, en el Ateneu Candela


Laura López Granell, Maria Dolors Coll Magrí, Abraham Mohino Balet y Mònica Miró, cuatro poetas que publican en Godall Edicions, protagonizaron el jueves un recital en el Ateneu Candela. Sus versos fueron acompañados por la música de tres instrumentistas terrassenses, Pep Coca, Leo Tejedor y Sergi Torrejón.

Los poetas de Godall, en el Ateneu Candela

Desmantelan una plantación de marihuana escondida en una nave industrial de Godall



La policía española ha desmantelado una plantación de marihuana escondida en una nave industrial de Godall (Montsià) y ha decomisado 6 kilos de ovillos, 4 kilos de ramaje y 2 kilos de hoja de hachís, así como 3 básculas de precisión, 40 condensadores, 39 bombillas de sodio y 3 ventiladores. Se ha detenido a dos personas, de nacionalidad española y suiza, que habían instalados cámaras de vigilancia para evitar ser sorprendidos.

La nave industrial estaba al lado de la casa donde residían los dos arrestados. Los investigadores localizaron la nave sospechosa a finales de noviembre del 2015 y comprobaron que la instalación servía para comercializar marihuana en países europeos –principalmente Suiza- pero también en la zona de influencia de Tortosa.

Los agentes procedieron a detener los dos responsables de la plantación, que vivían en la casa adosada y que ya habían sido arrestados anteriormente por presuntos delitos contra la salud pública y eran considerados “muy conflictivos” entre el vecindario.
El aumento de los controles las últimas semanas en la frontera por parte de la policía francesa y española había obligado a los detenidos a almacenar y retener una gran parte de la marihuana producida en la nave industrial, que contaba con una gran instalación eléctrica para la iluminación de las plantas, sistema de riego y ventilación.


Iban Zaldua: “Crec que l’escarabat de Kafka és una panerola”

font: Nuvol.com

Iban Zaldua (Donostia, 1966) porta un pin de PULP damunt la seva americana de pana oberta, ulleres gruixudes i barba endreçada. Ens trobem a l’Espai Contrabandos del Raval, que acull llibres d’editorials independents i esdeveniments alternatius diversos. Zaldua és autor del recull de contes Enlloc, mai publicat per Godall edicions en català, i, a més de ser professor d’Història Econòmica, té una trajectòria literària de vint i tants anys en castellà i en euskera. Ha passat per l’assaig, pel còmic, per la literatura juvenil i per la novel·la. Hi ha dies que se sent independentista basc i hi ha dies que no; la seva mare era andalusa i hi ha algunes coses dels espanyols que l’emocionen, com  La chica de ayer de Nacha Pop. Va créixer en un àmbit familiar castellanoparlant però va anar a una ikastola. Quan la conversa deriva al problema basc i a la realitat política europea, un dels problemes que em trobo és la terminologia de la paraula “terrorisme”. Lluita armada basca o terrorisme basc? Terrorisme internacional o jihad política?


Iban Zaldua | © Ismaël Guye Sancho

L'associacionisme i el voluntariat al Montsià

font: xarxa.net


El Montsià és el gran Sud de Catalunya, la comarca més a migjorn del país, mediterrània des de la terra al mar.
735,4 km2 de planes, massissos muntanyosos, i delta, on resideixen 68.524 habitants, distribuïts en 12 municipis: Alcanar, Amposta, Freginals, La Galera, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d'Enveja, Santa Bàrbara, La Sénia i Ulldecona.

L'agricultura és significativa, i configura un paisatge ben singular, alhora que fortament mediterrani. Les oliveres, tarongers i mandarines, els camps d’arròs, i les salines, generen productes del Montsià reconeguts per les denominacions d'origen protegides com l'arròs D.O.P. Delta de l'Ebre, les Clementines de l'Ebre D.O., l'Oli D.O.P. Baix Ebre i el Montsià i la Sal ecològica de les Salines de la Trinitat. La Cambra Arrossera del Montsià és la més gran de Catalunya. La pesca no és menys important, i fa de Sant Carles de la Ràpita un dels ports de referència de Catalunya, i als musclos i llagostins aliments preuats.
I al centre, "lo riu", l’Ebre al final del seu trajecte cap al mar, creador d’un dels paisatges més particulars del territori català, el Delta de l’Ebre.

Els darrers anys, un boom a la indústria del moble va donar visibilitat a pobles com La Sénia, que porta el nom del mateix riu que ens marca el límit amb el País Valencià. Avui però, el sector pateix una crisi i està en reconstrucció.

L’atracció pels espais naturals, els pobles de casetes blanques i cadires de bova i oliveres mil·lenàries, i la rica gastronomia, i les restes històriques i les platges, fan que el turisme s’estigui transformant en una de les activitats més dinàmiques a la comarca.

L’any 1983 fou creat el parc natural del Delta de l’Ebre, espai que comparteix amb el Baix Ebre. El 2001 es declarà també parc natural la zona dels ports de Beseit. Ambdós espais són Reserva de la Biosfera.

Al Montsià el teixit associatiu és molt dinàmic, també en els pobles més petits, on no falten les bandes - i xarangues - de música, els amants dels cavalls i dels bous, o les penyes vinculades amb els actes festius.

Associacionisme i voluntariat

Ambiental
Els voluntaris del Parc Natural del Delta de l’Ebre treballen per la defensa de les terres de l’Ebre, i col·laboren amb el Parc Natural en tasques de voluntariat ambiental.
Organitzen sortides i activitats en relació al respecte per la muntanya i el medi natural. També organitzen neteges de senders, col·laboren en testings de biodiversitat, exposicions fotogràfiques, cursos d’escalada, entre d’altres.
Es defineixen com a un grup d’entusiastes de l’excursionisme del poble de la Sénia i rodalia, a qui agrada la muntanya i passen alguna estona per les muntanyes més properes a nosaltres que són El Port i la Tinença. Organitzen excursions, marxes de la regularitat, manteniment de senders, i han intervingut també en la creació de refugis com el de la Font Ferrera.
Un espai de la Fundació Catalunya La Pedrera pensat per entendre i gaudir la màgia del Delta. La sal, la pesca tradicional i l'observació d’ocells són els tres grans fils conductors que mouen i condueixen Món Natura Delta de l’Ebre, format per un conjunt d’espais que dóna valor a aquest territori i a la biodiversitat que l’envolta. La Fundació ha restaurat els terrenys de les antigues salines de la Tancada, amb una superfície de 41,2 hectàrees, posant en relleu el valor mediambiental de la zona mitjançant diferents espais visitables i una proposta d’activitats lúdiques i didàctiques que permeten conèixer de prop el valor d’aquesta àrea de llacunes.
La reserva del Riet Vell, localitzada al terme municipal d’Amposta, és un dels espais naturals del delta de l'Ebre gestionats per l'associació ornitològica SEO/BirdLife, l'organització conservacionista més veterana de l'Estat espanyol. Aquesta entitat hi du a terme activitats que inclouen des de la promoció de l'agricultura ecològica de l'arròs, el projecte Arrosvolució amb Deltapolet Turisme i Tradicions, a la recuperació d'hàbitats naturals de zones humides, realitzant una recerca aplicada, per tal d'afavorir les espècies protegides, el manteniment de la qualitat ambiental i paisatgística, el desenvolupament rural i el turisme ecològic.
La comarca del Sénia, en lluita contra el Projecte Castor.
Plataforma per la defensa de l’Ebre, especialment contra el Pla Hidrològic. Tot i estar fundada a Tortosa, és una de les entitats amb més presència també al Montsià, i la seva activitat té ressò fins i tot a Europa.

Comunitari
El Montsià és una comarca de penyes, colles, i nombroses associacions de regants, pescadors, de caçadors, i associacions de bous. Les entitats esportives, sobretot les del futbol, són molts presents en les comunitats dels pobles de la comarca, però també hi ha afició per altres esports.No hi falta tampoc una associació de dones, com a mínim, en cada poble.
  • Societat de Pescadors de Sant Jaume d’Enveja.
Pesca tradicional de l’Angula. Organitzen activitats relacionades amb la pesca durant les festes.
Associació Cultural Taurina Penya Che Bou de Masdenverge
Grup de teatre molt actiu, des de fa 20 anys, lligat al Teatre Orfeó Montsià d’Ulldecona. Tenen escola de teatre, organitzen espectacles propis, i sobre tota, els Dissabtes de Teatre a travès de la Fundació Xarxa d'Espectacle Infantil i Juvenil de Catalunya, a on porten a la comarca espectacles.
  • Centre d’estudis lingüístics i literaris (Montsià)
Entre els objectius hi ha el de prestigiar les formes normatives de la parla de la cruïlla entre el Principat, la Franja de Ponent i el País Valencià, aconseguir que els professionals dels mitjans de comunicació i de l'ensenyament siguin més sensibles a la variació lingüística, i esdevenir un centre de dinamització i d'iniciatives lingüístiques i literàries de la dialectologia del tortosí.
Els Xiqüelos i Xiqüeles del Delta són la segona colla de les Terres de l'Ebre i la primera del Delta de l'Ebre. A poc a poc es van incorporant castellers provinents del Montsià, el Baix Ebre i el Baix Maestrat. Un grup de nois i noies originaris d'Amposta i de Deltebre, van decidir portar la tradició castellera a la seva terra d'origen, així el 5 d'octubre del 2013 va tenir lloc el bateig de la colla. Foren padrins els Castellers de la Sagrada Família i els Nens del Vendrell.[3]El 7 d'abril de 2014 són admesos com a membre de ple dret de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.
Ràdio comunitària amb la intenció d'entretenir i informar dels esdeveniments del municipi de la Sénia, a més a més, promocionar els comerços i donar un mitjà de comunicació perquè les diferents Associacions de la Sénia puguin expressar-se.
Organitzen activitats per les dones, cursets, concursos, xerrades, etc. i col·laboren amb la regidoria d’Igualtat.
El butlletí cada dos mesos tracta els temes de l’actualitat de Masdenverge, amb cròniques, fotos, entrevistes a la gent gran. Ràdio Joventut  es defineix com "el batec de les Terres de l'Ebre"
Genets, cavalls, carrosses i rutes eqüestres, que participen en festes, esdeveniments i processons.
Assocació Juvenil de Masdenverge, organitzen activitats, festes, concerts, concursos al poble, també durant les festes majors. També organitzen sortides i excursions, com les esquiades.
Cultural
Un tret significatiu de la comarca del Montsià és la presència de les bandes de música i xarangues: un fet social i cultural present en quasi tots els pobles de la comarca. Les Bandes de Música representen una tradició i un hàbit cultural que identifica la comarca i n'és un exponent de la seva identitat. Des dels seus orígens han atorgat formació musical i cultural a moltes persones de tots els perfils socials, esdevenint motor cultural. Unió Musical Mas de Barberans, la Banda de Música d’Ulldecona, l’Agrupació Musical Godall, Agrupació Musical Rapitenca, Banda de Música de La Galera, Joventuts Unides de La Sénia, Associació Musical Canareva, Societat Musical l’Artística de Sant Jaume d’Enveja.
L’agrupació musical va ser fundada a la Sénia el 1904, i tenen una activa i llarga història, que els porta a participar en concursos. El 2002 van rebre la Creu de Sant Jordi, per la projecció que han contribuït a donar, amb la banda i l’escola de música, a la vila de la Sénia i al Montsià. Organitzen el Certamen Internacional de Bandes de Música Vila de la Sénia, que el 2016 celebra la 10 edició.
La societat musical de la Lira Ampostina va ser fundada el 1916 a Amposta. Ofereix projectes musicals propis de gran transcendència a àmbit local i nacional, mentre que l’escola és un reconegut centre d’ensenyament musicals. Alumnes de la Lira desenvolupen la tasca d’intèrprets i pedagogs musical a escala internacional. Van ser la primera banda de música en rebre, el 1995, la Creu de Sant Jordi, per la seva activitat docent i cultural. Organitzen actes musicals oberts per a la població.
Coneguda com “La Fila” d’Amposta, va ser fundada el 1917. Està integrada en la Federació Catalana de Societats Musicals, de la que fou fundadora. La Fila té banda de música, escola i també la Coral Aquae. Ha rebut nombrosos guardons i distincions al mèrit musical, al llarg del seu recorregut per ciutats i pobles catalans i estrangers, participant en nombrosos festivals. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. Representen un dels motors de l’activitat cultural de la ciutat.
El Patronat de la Passió d'Ulldecona és una entitat cultural, formada per més de cent vuitanta persones, que té com a objectiu i finalitat la divulgació de la cultura tradicional catalana, la representació de diferents espectacles teatrals, la formació dels alumnes de l'escola de teatre, així com la participació en la vida cultural de la vila i la divulgació de la vila d'Ulldecona. Cada any representen "Els Pastorets", el Naixement vivent a la plaça de l'esglèsia. L’espectacle més important de l’entitat és el que dóna nom a la mateixa: "La Passió".
  • L’Associació Cultural “Lo Cadub” de La Galera
La Galera compta amb una llarga tradició decanterers, tal com s'anomenen els terrissaires a les Terres de l'Ebre. Tot i que avui només hi queda un terrissaire en actiu, existeix l'Associació Cultural Galerenca “Lo Cadub” en col·laboració amb l'Ajuntament de La Galera, organitza la Fira de la Terrissa, amb l'objectiu de dignificar el passat terrisser del poble.
L’entitat Morràpita es dedica a la recuperació la Morra, joc tradicional a les Terres de l’Ebre. Organitzen campionats, i difonen el joc a les escoles, i inclús fan trobades internacionals. La Morra fa part de patrimoni immaterial de les Terres de l’Ebre. És un joc d'habilitat mental i sort entre dues persones, posicionades cara a cara, que han d’endevinar la suma del nombre de dits que hi haurà quan els dos jugadors estirin i mostrin la mà amb els dits estesos. S’ha jugat històricament tant a pobles costaners, com Alcanar o l'Ametlla de Mar, com a pobles d'interior, com Rasquera o Gandesa. S'ha practicat a diferents parts de l'àrea geogràfica del Mediterrani i amb una llarga trajectòria històrica però que actualment la seva pràctica s'ha reduït a nuclis concrets com Sant Carles de la Ràpita o pobles de Sardenya i Terol.
Xaranga que participa en el tradicional Carnaval de Godall, caracteritzat per la guerra de la farina.
La Coral del poble de  Freginals està en funcionament des de fa més de 20 anys. Compta amb un grup de gent del poble decidida, treballadora i molt participativa. Ofereixen diversos concerts durant l’any amb repertori molt variat, sobretot per Nadal i per finalitzar el curs. Ofereixen el seu millor repertori en dates molt senyalades, com per Nadal, per Pasqua, per al dia 24 d’agost, en honor al Patró Sant Bartomeu, i també per les Jornades Culturals. També canten en bodes, batejos i comunions
Social
A la comarca són presents entitats com Creu Roja, Càritas i Mans Unides.
L’associació d’ajuda al marginat Siloé és una associació sense ànim de lucre dedicada exclusivament a donar suports als col·lectius de persones amb risc d’exclusió social. Estan involucrats i sensibilitzats amb tasques que creiem són de vital importància per Amposta i pel Montsià
Tenen seu a Amposta, a La Sénia, per donar suport i informació i organitzant tallers de formació i activitats, no només pels familiars sino també pels malalts, amb l'objectiu primer d'alleugerir la càrrega dels familiars i cuidadors. Formen part de la Federació FAFAC
Són presents a la comarca, amb delegacions a Alcanar, Amposta, La Sénia, Sant Carles de la Ràpita, Santa Barbara i Ulldecona.
La delegació territorial de lONDG Cooperació Activa ha impulsat la creació de la federació d’Associacions d’Immigrants de les Terres de l’Ebre. Volen promoure el diàleg intercultural entre veïns, i han creat una escola de llengües i cultures de les Terres de l’Ebre on poder aprendre àrab, rumà, penjabí, alhora que castellà i català per a persones estrangeres.
Apasa és l'Associació de Families amb Disminuïts Psíquics de la comarca del Montsià, va néixer fa 25 anys per l'impuls de tots els familiars i tutors de les persones amb discapacitat intel·lectual. Pretenen millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i de les seves famílies, facilitant entorns i suports, i treballen per fer que el nostre país sigui més just i més solidari amb les persones que mereixen un tracte i una estima especials. 
Internacional
L’ONG TEPS (Terres de l’Ebre amb el Poble Saharauí) és una organització independent sense ànim de lucre formada exclusivament per persones voluntàries de les Terres de l’Ebre. La finalitat d’aquesta entitat és la solidaritat amb la població saharauí. Xerrades informatives a escoles, instituts, biblioteques, etc. Organitzen festes d’agermanament (col·laborant amb altres entitats del territori), creen i difonen documentals i exposicions de fotografia i pintura, i la causa del poble saharaui als diferents mitjans de comunicació. Desenvolupen projectes i fan pressió política.
Cooperació Activa ONGD treballa pel desenvolupament de projectes en diferents països i àmbits, desenvolupament comunatari, emprenedoria, igualtat de gènere, sobirania alimentària, educació, codesenvolupament, mediació intercultural, acollida lingüística i inclusió social, medi ambient i drets humans.
Entitats esportives
Les associacions esportives lligades al futbol són presents en tots els pobles, però a la comarca hi ha afició per altres esports com el twirling, les bitlles, el running i el rem.
El Club Nàutic Amposta, va ser fundat el 20 de febrer de 1949, de la mà d’un grup de persones amants de l’esport i del riu. Té un historial plagat de títols nacional i internacionals, i és i ha sigut un viver d’excel·lents remers que l’han convertit en un dels clubs de referència del rem espanyol pels resultats que obté any rera any. Posseeix a les seves vitrines més d’un centenar de medalles en els Campionats d’Espanya, quinze medalles dels Campionats del Món i cinc esportistes Olímpics, amb dos diplomes Olímpics, és per això que el Club és una de les entitats amb més currículum esportiu de tota la demarcació de Tarragona.
El twirling baton és una disciplina gimnàstica molt popular al Montsià, on es troben diversos clubs
L'entitat dinamitza l'afició del running a la zona, organitzant curses com la de San Silvestre, i implicant-se en el Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre 

Principals activitats associatives a la comarca

Cifras oficiales de la población 2015.

font: Diari de Tarragona


AnimaNaturalis publica un vídeo sobre les escenes de «crueltat» als correbous






L'entitat Anima Naturalis, que lluita per l'abolició dels correbous, ha fet públic este dijous al matí un vídeo on es recullen escenes "inèdites" de diferents actes taurins de les Terres de l'Ebre sobre la "crueltat" que patixen els bous en diferents festes del territori. 

Des d'AnimaNaturalis asseguren que han sigut testimonis "de tot tipus d'infraccions" de la Llei de Protecció Animal que regula les festes tradicionals amb bous, com ara, "presència de menors, falta d' estructures adequades, llançament de pedres o pilotes de futbol als animals, cops i puntades de peu a unes joves vaquetes espantades, i fins i tot incompliments clars de la llei facilitant que els bous poguessen caure al canal del riu Ebre". 

Després d´hores i hores de gravació, viatges des de Barcelona fins als diferents pobles de les Terres de l´Ebre, patades, cops, escopinades, i molts insults i amenaces, l´equip d´AnimaNaturalis ha aconseguit imatges inèdites sobre la crueltat que pateixen  els animals en aquestes festes taurines que es duen a terme a una trentena de pobles de Catalunya. 

La ONG AnimaNaturalis va interposar tres denuncies davant el Departament d'Interior de la Generalitat contra els tècnics municipals i als organitzadors de l´espectacle i comissió de bous, per la celebració dels correbous a l´Ampolla, "per permetre que un home en estat d´embriaguesa participés i clavés puntades de peu de forma repetida als bous", Sant Jaume d´Enveja, "on un bou va quedar atrapat entre els barrots i va patir un gran calvari de patades i sotragades", i Santa Bàrbara, "per permetre la presència d´un menor d´edat dins la plaça durant tot l'espectacle".

També l´associació ACTYMA va interposar 6 denúncies l´any passat, dues contra Mas de Barberans (per presència de menors), una per les Cases d´Alcanar pel bous a la mar i també a La Cava i a Godall, per uns bous cap-llaçats que tampoc haurien respectat la llei. 

Anima Naturalis vol reunir-se amb els diferents grups parlamentaris per tal de que es modifique el reglament que regula les festes tradicionals amb bous, que consideren un vestit fet a mida dels taurins, "massa lax i obert a interpretacions", i demana que se'n prohibisquen algunes modalitats, com el bou embolat, o no permetre que siguen els Ajuntaments els qui organitzen correbous amb diners públics. 

Concedits dos ajuts per a la recerca etnològica (D.Tarragona)



2016-01-11

El Consell del Montsià contracta deu aturats per a obres i serveis als municipis (font: La veu de l'Ebre)




La ruta de los olivos milenarios








Fuente: mythja / ShutterstockF
Fuente: mythja / ShutterstockF

El Paisaje histórico de Olivos Milenarios del Sénia cuenta con más de 4.800 árboles, la mayor concentración de olivos milenarios del mundo. Son monumentos vivos en desarrollo y producción que se distribuyen por 27 municipios de Aragón, Cataluña y la Comunidad Valenciana.
Entre su inventario de árboles encontramos Farga del Arión, el olivo más viejo de España, con 1700 años de antiguedad y 8 metros de perímetro.

El Paisaje histórico de Olivos Milenarios del Sénia


Fuente: Deyan Georgiev / ShutterstockF
Fuente: Deyan Georgiev / ShutterstockF

La ruta transcurre por la Mancomunidad de la Taula del Sénia, que incluye 27 municipios de Aragón, Cataluña y la Comunidad Valenciana (15 valencianos, 9 catalanes y 3 aragoneses) que comparten su geografía, historia, lengua y cultura gracias a su concentración de olivos milenarios. El Paisaje histórico de Olivos Milenarios del Sénia ganó en 2014 el Premio UE de Patrimonio Cultural / Premios Europa Nostra. El objetivo de esta mancomunidad es poner en valor los olivos milenarios y su fruto, el aceite.
La mancomunidad Taula del Sénia se creó en 2006, formando este territorio histórico a medias por sectores económicos y sociales y por la mancomunidad, que colaboran y trabajan juntos para promocionar el territorio. A partir del inventario de olivos milenarios se han llevado a cabo diversos proyectos para facilitar las visitas responsables a los olivos más monumentales:
  • 2 museos: el Arión (Ulldecona) y Pou del Mas (La Jana).
  • 6 áreas de olivos milenarios
  • 3 itinerarios para hacer a pie o en bicicleta.

Oleoturismo

Fuente: Shutterwolf / ShutterstockF
Fuente: Shutterwolf / ShutterstockF
En los pueblos catalanes del Paisaje histórico de Olivos Milenarios del Sénia se han señalizado 3 itinerarios que unen todos los municipios y los puntos de interés de la zona, con museos, centros de interpretación, poblados iberos y sobretodo, olivos espectaculares.
Situados al lado de la antigua Vía Augusta encontramos los museos naturales del Arión y Pou del Mas. En más de dos hectáreas podremos admirar más de medio centenar de olivos milenarios. Podemos complementar la experiencia con una visita a las 6 áreas de olivos históricos.
Más información I Folleto museos i áreas


Extingit un incendi forestal a la serra de Godall


Els Bombers de la Generalitat han donat per extingit passades les 17.30 hores d’esta tarda un foc forestal que s’havia declarat a la serra de Godall. Segons els Bombers, l’incendi, del qual han rebut avís a les 16.21 hores, ha acabat cremant uns 600 metres quadrats bàsicament de matolls. Hi han treballat quatre dotacions.