2011-04-28

Llistes electorals a les municipals de Godall 2011

CONVERGÈNCIA I UNIÓ
  1. ESTEFANIA LLEIXÀ PAGO
  2. LAIA GUILLÉN TOMÀS
  3. J. LUIS CID RAMÍREZ
  4. ROSSANA MONFORT PONS
  5. VICENT FERRÉ ALBIOL
  6. ELENA CAÑADA MILLAN
  7. CARLOS BLANCH CERVERA
Suplents
  1. JAVIER GARCIA CASANOVA
  2. MARISÍN LLEIXÀ PAGO
  3. J. ANTONIO MONFORT CABANES
PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA - PROGRÉS MUNICIPAL (PSC-PM)
  1. FRANCESC JOSEP MIRÓ MELICH
  2. JESÚS MILLÁN PAGO
  3. TERESA ESMEL CASANOVA
  4. JOSÉ FERRÉ SANCHO
  5. SANTIAGO ALBIOL PAGO
  6. ANNA MUÑOZ PAGO
  7. JOAQUIN BONAVILA BOIX
Suplents
  1. MIGUEL JOSÉ ARMENGOL MATAMOROS
  2. JAIME RODA SÁNCHEZ
  3. CARLOS MELERO ASTASIO
PARTIT POPULAR
  1. FRANCISCO AGUIAR PÉREZ
  2. YOLANDA SÁNCHEZ MILLAN
  3. ÁNGEL TRONCHO SORRIBES
  4. ROBERT ESQUERRÉ FERRÉ
  5. ALEJANDRO ALBIOL MATAMOROS
  6. MARIA ANTONIA GRAU POY
  7. JUAN CARLOS VILLALBA SANTOS

Qui era Pedro Gual Villalbí (Font: Diari de Tarragona, 19/04)

Oli d'oliveres mil.lenaries - Làcrima Olea (Cooperativa de Godall)

Font: Taula del Sénia

El primer fruit del projecte ha estat l'increment de la producció de l'oli de les oliveres mil.lenàries, per aquestes 7 marques: Molí de la Creu, Acomont, Alboredes, Montebre, Cervol i les cooperatives de Godall i Càlig.
A més l'empresa de certificació NAcert controla tot el procés (collita, elaboració i envasat), que també se sotmet a anàlisi i panells de tast oficials per l'IRTA, obtenint la qualificació d'oli verge extra.
És un oli de color verd daurat, amb una aroma afruitat d'intensitat mitjana alta que recorda l'herba acabada de tallar amb matisos d'ametlles i nous verdes, el sabor està ben equilibrat entre picant i dolç, mentre que l'amarg és lleuger i la astrigencia molt baixa.
Però el mèrit principal d'aquest oli són les oliveres que majoritàriament són autèntics monuments vius, mereixedors de figurar en la llista del millor patrimoni i, per això, el seu oli és un tresor. Però no només el d'aquests oliveres, tot l'oli d'aquesta terra (amb varietats i DO diferents) és de gran qualitat.
Val la pena fer un recorregut per les oliveres i el seu entorn (pedra en sec, rutes, patrimoni...), conèixer les festes i tradicions, gaudir de la seva gastronomia rica i variada i... tornar a casa ben proveïts d'aquest oli, únic al món.

GODALL

La cooperativa de Godall produeix i comercialitza l'oli d'oliva dels seus socis en el nou molí complint tots els requisits necessaris per obtenir el millor oli. L'any 2010 ha començat la producció de l'oli d'oliveres mil.lenàries del municipi.

GODALL S.C.C.L.
Plaça de la Cooperativa, s / n - 43516 Godall (Tarragona)
Tel 977738126 - www.olidegodall.es

LES MUNICIPALS AL MONTSIÀ. ELS CAPS DE LLISTA DE CIU (La Via Augusta)

Font: La via augusta

Aquesta setmana es van presentar a Amposta els caps de llista de CiU a la comarca del Montsià. Com és normal hi tindran llistes a tots els pobles.
Després de veure els candidats cal dir, en primer lloc, que cap sorpresa pel que fa a Amposta, Santa Bàrbara i Masdenverge, els tres únics municipis on tenien l’alcaldia. A Amposta, tal i com ja s’havia anunciat, repetirà com a cap de llista Manel Ferré, Jordi Boronat ho farà per Santa Bàrbara i Alvaro Arasa, per Masdenverge.
Pel que fa a la resta, moltes novetats.
A Alcanar s’hi presentarà el masdenvergenc Ivan Romeu, pel que m’han dit un home molt de missa, a més de futbolista.
A Freginals Josep Roncero. És el primer cop que s’hi presenta. Pareix que al poble més petit dels Freginals hi ha una pugna oberta entre l’actual alcalde Josep Lluís Fernández i els altres dos partits que formen par del consistori Progrés Municipal, la marca blanca del PSC i CiU.
A la Galera repeteix Ramón Muñoz, més conegut com Ramoncín. Abans d’encapçalar la llista de CiU ho havia fet per una candidatura independent.
A Godall Estefania Lleixà. Crec que també és la primera vegada que es presenta de cap de llista.
A Mas de Barberans, després de un temps d’incertesa, s’hi acabarà presentant Sònia López, amb l’objectiu d’arrabassar-li l’alcaldia a Josep Maria Lleixà. Al Mas sempre hi ha hagut alcaldes socialistes.
Per Sant Carles de la Ràpita Joan Martín. La marxa de l’històric Miquel Alonso fa que les eleccions d’aquest any estiguin força obertes. Tots els ànims del món per a Josep Pitarch, el candidat del PSC.
Per Sant Jaume Josep Maria Fumadó. Difícilment desbancaran a l’actual alcalde del PSC Joan Castor Gonell. Sant Jaume va ser un dels pocs pobles on no hi va vèncer CiU en les passades autonòmiques del mes de novembre.
A la Sènia també és novetat Eduard Robert, fill del militant socialista de Tortosa Pere Robert. La Sénia és un feu tradicional de les esquerres i on CiU, crec recordar, només va tenir l’alcaldia 4 anys de la ma de Julio Allepuz. Amb diferents novetats, inclosa la del cap de llista socialista en la persona de Manel Tomàs, potser també sigui un dels pobles on més obert està el resultat.
Finalment a Ulldecona, crec que també és novetat, s’hi presenta un altra dona, Núria Balagué.

Segons les informacions que disposo, i com ja he dit abans, al Mas de Barberans fins no fa gaires dies, no sé sabia qui seria definitivament el cap de llista (en aquest cas la cap de llista) Segons sembla, des d’Amposta li tenien que donar el “vist i plau”.
Certament des de la capital de Montsià hi ha molt que dir a l’hora de formar les candidatures. CDC no només “controla” la vida ampostina, sinó que també és la que “remena les cireres” a molts dels pobles de la comarca. A la Galera, per exemple, m’ho va dir el propi Ramoncín, va ser l’exalcalde Roig en persona qui li va anar a parlar per a que abandonés els projectes independents i es presentés per CiU.

La pedra del Montsià perd solidesa


Font: El Punt.


Catalunya té peus ferms. Els límits meridionals del país són rics en un tipus de roca calcària que, per la seva estètica i solidesa, és molt usada com a pedra ornamental i per això acostuma a tenir demanda en els mercats nacionals i internacionals del ram de la construcció. Més selecta que la pedra que s'esmicola per destinar-la a àrids, la fama de la pedra sénia ha crescut des que s'ha fet notori que els blocs de marbre calcari que surten de la serra de Godall donen forma a elements de la Sagrada Família (com ara l'altar des d'on el Papa Benet XVI va dir la missa en la seva visita a Barcelona el novembre passat), però més enllà de l'anècdota devota la pedra del Montsià ha estat una, si no la principal, font de riquesa de la zona. Una font que ara s'eixuga.

Amb una població de prop de 6.500 habitants, Ulldecona té quatre pedreres que incansablement rasquen la panxa de la que a la zona es coneix com a Serra Grossa per extreure'n blocs de marbre calcari. Les pedreres van associades a la imatge d'aquest poble que marca la frontera de Catalunya amb el País Valencià fins al punt que en anys de puixança havien arribat a generar mig miler de llocs de treball i una facturació global d'uns 25 milions d'euros.

Aquestes xifres ja s'han esgrogueït perquè la facturació ha caigut a menys de la meitat (és de prop de 12 milions) i de les sis pedreres que hi havia hagut ja només n'operen quatre. “Estem vius de miracle”, diu Vicent Gerónimo, gerent de Canteras Ebro, la pedrera més potent de la zona i que justament a principi de febrer va presentar un expedient de regulació d'ocupació (ERO) de suspensió de contractes de 180 dies. Partint del darrer any bo, el 2007, calcula la caiguda de l'activitat “en un 60%” i explica: “A la pedrera havíem estat 86 treballadors i ara no passem de 40, i a la fàbrica érem 122 i ara som 80”. L'empresa té la fàbrica a Traiguera (Baix Maestrat) i allà poleix i tracta els blocs de pedra que arrenca de les muntanyes d'Ulldecona. Costa, però, trobar mercat on vendre: “Estem investigant mercats internacionals, però és aberrant la competència deslleial que patim en matèria de preus”.

LA XINA I LES SUBVENCIONS.
Gerónimo es queixa de les ofertes que surten de “la Xina i dels països orientals o d'Egipte i Guinea Equatorial”, però també de “gallecs i extremenys, que estan subvencionats”. Amb el mercat espanyol agonitzant, França és un bon camí de sortida per a la pedra d'Ulldecona: “Fan obra pública més noble que aquí, opten per més qualitat i per això prefereixen la pedra ornamental abans que el formigó”.

La durabilitat, la fiabilitat i la calidesa que dóna una superfície de pedra no té comparació amb la fredor i l'antiestètica del formigó i aquest és un valor afegit que els empresaris del sector defensen. Com és el cas de Fernando Castell, responsable comercial d'Inmar Stone Group, empresa que té pedrera a Ulldecona i fàbrica a Vinaròs. Explica que “del 2008 cap aquí la facturació ha caigut a la meitat i ens hem hagut de quedar amb la meitat del personal que teníem. Havíem estat 110 treballadors i ara no som més de 50”. L'abandonament al seu dia dels mercats internacionals té part de culpa de la sotragada que ha tingut el sector: “Havíem arribat a vendre el 50% de la producció a França, Alemanya, Holanda i alguna cosa als Estats Units i el Canadà, però amb el boom immobiliari que va haver-hi aquí no donàvem l'abast per satisfer la demanda nacional”.

Era època de vaques grasses i els terminis d'entrega s'allargaven fins a noranta dies. Ara s'han escurçat i en quinze dies el client ja té la comanda. L'opció per agafar embranzida consistiria a recuperar la quota de mercat exterior i aprofitar que “la pedra sénia és valorada per fer obra pública”.

SAGRADA FAMÍLIA.
La fàbrica de Marbres Castell és als peus mateix del castell d'Ulldecona i només uns quants metres més amunt, tocant a la carretera que va a la Sénia, hi ha la pedrera d'on obtenen els blocs de marbre. Jordi Castell és, juntament amb el seu germà, responsable del negoci i, a més, és president de l'Associació Catalana de la Pedra Natural. Explica que la caiguda de la demanda ha estat progressiva des del 2007, començant per un 20% i superant ja el 50%, i que els ha obligat a canviar la manera de treballar: “Abans les pedreres fèiem un pla de treball a principi d'any per definir com enfocaríem la feina. La cosa ha canviat i ara vas sobre comanda”.

Dels tallers de Marbres Castell en surten les peces que van a la Sagrada Família, unes peces que “tenen molt valor afegit però poc valor material”. Jordi Castell s'explica: “És una feina que vol molta dedicació perquè les peces s'han de polir i modelar de manera molt precisa. S'hi destinen moltes hores i cada pedra té poc rendiment”.

A criteri seu, la competència per a Ulldecona no és tant a la Xina, “ells treballen pedra granit i això aquí no ho toquem”, com a Turquia o Egipte: “Tant en un país com l'altre venen un tipus de pedra que, per estètica, és molt similar a la pedra sénia però que no té la mateixa qualitat ni durabilitat. Venen a preu més baix i el problema és que, a vegades, la fan passar per pedra sénia”.

Josep Homedes és el propietari de marbres Homedes i avisa: “De totes les pedreres d'aquí, nosaltres som els més petits”. Diu que, per això, la quota de producte que destinen a exportació és molt petita i que han patit molt la reducció de la demanda nacional. Assegura que des de l'últim trimestre del 2007 l'activitat està en decadència i “al principi tires per la inèrcia que et queda dels temps bons, però tot el que quedava al rebost ja ens ho hem menjat”. La plantilla s'ha reduït de 43 a 20 treballadors i l'activitat s'ha frenat “més d'un 50%”. Explica que competir amb països que donen el producte més barat no és possible, ni tan sols optant per donar més qualitat al producte propi: “La pedra és un producte natural i el producte no el pots millorar”.
La sensibilitat de la pedra catalana

La solidesa i les tonalitats de la pedra d'Ulldecona agradaven a Gaudí i les va escollir per a alguns dels seus projectes, com ara la Sagrada Família o la Pedrera. No deu agradar tant als tècnics que van dissenyar els terres de l'Institut de Desenvolupament de les Terres de l'Ebre. Van escollir marbre italià. No és estrany. A banda d'Ulldecona, Catalunya produeix pedra a Vinaixa i al Bages. Amb tot i això, el terra de la terminal T1 de l'aeroport de Barcelona va venir de la Xina.

Jornada dels Restaurants i els Olis d'oliveres millenàries T.Sènia

Font: La Plana Ràdio

(Redacció/J.Roig).-Aprofitant el descans setmanal de la major part dels restaurants,el passat dilluns dia 28 , unes 70 persones van participar en una Jornada de treball entre els 7 molins productors d’oli d’oliveres mil•lenàries del Territori del Sénia (Molí de la Creu, Acomont, Alboredes, Montebre, Cervol, i les Coop. de Godall i Càlig) i la majoria dels 53 restaurants que participen en el projecte conjunt “Guia gastronòmica d’oli d’oliveres mil•lenàries del Territori Sénia”.

Recordem que l’objectiu és la publicació d’un llibre en format paper, però a la vegada en format digital, on l’eix principal seran 53 receptes (una per restaurant, que a la vegada inclouran a la seua carta) elaborades amb una de les 7 marques d’oli d’O.M del T.S. abans referides. Cada una tindrà 2 pàgines amb el text i les fotos (i vídeos per al format digital) més les dades del restaurant. Ja estan gairebé totes les receptes i han resultat molt variades: moltes estan associades als millors productes del territori: llagostins, trufa, peixos, carns, ensalades, postres, etc. N’hi ha de cuina tradicional, però també de cuina de vanguardia…

A més de les receptes, hi haurà un treball de la Fundació Alicia sobre el valor gastronòmic d’estos olis i un altre de l’IRTA sobre les seues característiques. També es complementarà amb imatges de les oliveres més monumentals, de rutes, del Territori… i algunes paraules de personatges que parlen d’estos olis i les oliveres mil•lenàries.

Parlant pròpiament de la jornada,dir que va començar amb una visita a les instal•lacions d’un dels molins productors d’estos olis i després a les dos finques on hi ha la major concentració d’oliveres mil•lenàries del món, una a La Jana i l’altra a Ulldecona. Tot seguit va haver una sessió de treball i intercanvi projectant-se vídeos de les oliveres, del Projecte, de la Fundació Alicia i de l’empresa que produeix el llibre i les imatges.

En paraules d’algun dels assistents: les oliveres mil•lenàries del Territori del Sénia, a més d’assegurar-se la seua supervivència, estan donant ja el fruit per als seus productors (el sector de l’oli) i comencen a estendre els seus efectes a altres sectors, com el de la restauració. Oliveres, olis i gastronomia, tres eixos importants per al futur d’este Territori.

Santa Bàrbara tindrà ambulància a l'abril

LA PLANA RÀDIO.

(J.Roig).-Ha estat una llarga reivindicació de tot el consistori planer i sembla que finalment es podrà fer realitat a partir del mes d’ abril: Santa Bàrbara tindrà servei d’ ambulància al seu CAP,en principi dintre d’ un pla pilot amb atenció durant 12 hores,per a ,en un futur i un cop analitzades les necessitats reals de la zona on donarà servei,passar,si s ‘escau, a disposar-ne de manera permanent.

L’ alcalde del municipi,Jordi Boronat es mostrava molt content d ‘aquesta noticia que es confirmava ahir mateix tot i que també reconeixia que les gestions per aconseguir una ambulància per al poble van començar fa mesos,amb l ‘anterior delegat de Salut a l ‘Ebre,Ismael Roldán qui havia mostrat la seua voluntat d’ atendre la reivindicació. Voluntat que recollia l ‘actual delegat Albert Gómez.

L ‘ambulància donarà servei al CAP de Santa Bàrbara i a altres pobles de la zona central del Montsià com La Galera,Godall,Masdenverge,Mas de Barberans o Freginals. Els mateixos tècnics que gestionen el servei d’ ambulàncies a la comarca recomanaven un punt d ‘atenció al municipi donada la seua ubicació geogràfica i el nombre d’ habitants als que es podia atendre.

De fet,quant es va construir el nou Centre d ‘Assistència Primària l’any 2007, ja es va fer un previsió als espais interiors de l ‘edifici per ubicar-hi al personal que farà els corresponents torns d’ ambulància,com hem dit i segons preveu l ‘alcalde planer,a partir del proper mes d ‘Abril.