2009-02-13

Projecte de vestidors del Camp Municipal d'Esports i Serveis de la Pista Cultural Polivalent. Aprovació inicial.

Per acord de Ple, de data 12 de gener de 2009, es va aprovar inicialment el projecte de vestidors del Camp Municipal d'Esports i serveis de la Pista Cultural Polivalent, redactat per Serveis d'Assistència Municipal de la Diputació de Tarragona, amb un pressupost de 144.599, 00 euros IVA Inclòs.
D'acord amb l'article 50 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu comú, també es va acordar l'aplicació al procediment de la tramitació d'urgència de l'expedient, raó per la qual es redueixen a la meitat els terminis legalment establerts.
En el mateix acord es va aprovar la delegació en l'Alcaldia de l'aprovació definitiva del projecte.
Mitjançant aquest edicte, se sotmet l'esmentat projecte a informació pública per un termini de quinze dies, a comptar des de la publicació, perquè les persones interessades examinin el projecte i presentin, si s'escau, les al·legacions que considerin pertinents.
El projecte es pot examinar en les oficines de l'Ajuntament de Godall, de 16:30 hores a 20:30 hores, de dilluns a divendres.

La Diputació de Tarragona destinarà 6 MEUR als ajuntaments de fins a 4.000 habitants per fer front a la crisi

La Diputació de Tarragona posarà a disposició dels ajuntaments de fins a 4.000 habitants de la demarcació una bossa d'ajuts de 6 milions d'euros destinats a fomentar les inversions en els municipis amb menys recursos. D'aquesta manera es pretén contribuir a fer menys feixuga la crisi tot afavorint inversions, creació d'ocupació i manteniment dels serveis oferts pels municipis. En total són 152 els municipis que es beneficiaran d'aquesta mesura a més de les 3 EMD existents al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre. La mesura es complementa amb el suport tècnic ofert per l'ens en la presentació de fins a 83 projectes municipals al fons estatal d'inversió local.

La Diputació de Tarragona ha aprovat unes mesures extraordinàries de suport als municipis més petits de la demarcació ja que són els que compten amb menys recursos. L'objectiu de l'ens supracomarcal és evitar que 'es refredi la cuina' de l'activitat econòmica d'aquests pobles, com ha explicat el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet.

Poblet ha assenyalat també el 'gran esforç' que representa aquesta despesa per a la Diputació ja que es deixaran de fer altres coses, cap d'elles estratègiques, per oferir aquests 6 milions. Igualment ha recordat l'augment d'entre el 5 i el 6% de l'endeutament de l'ens respecte l'any anterior i que ja es preveu en els pressupostos del 2009 presentats recentment.

La xifra que percebran aquests municipis variarà en funció del nombre d'habitants que tinguin però tots ells comptaran segur amb una xifra fixa de 20.000 euros destinada a cobrir treballs de manteniment de serveis i obres ja fetes. De la resta de subvenció un 30% haurà d'estar destinat a crear ocupació.

El president d ela Diputació ha presentat aquestes mesures als representants dels municipis de les comarques del Tarragonès, l'Alt Camp, la Conca de Barberà i el Baix Penedès que s'han reunit aquest dimarts al palau de la Diputació mentre que els municipis de la resta de comarques seran informats en trobades successives a Amposta i Reus. Els projectes del fons estatal d'inversió local

A més de la informació sobre els ajuts econòmics, Poblet ha donat compte de la despesa feta en el suport tècnic ofert als municipis que volien presentar projectes a la convocatòria del fons estatal d'inversió local promogut pel govern espanyol. Els serveis tècnics de la Diputació han realitzat un total de 52 projectes mentre que s'ha hagut de contractar suport extern per fer-ne 33 més. Uns projectes que han estat encarregats per 61 municipis i que han suposat una despesa global de 337.000 euros, entre el cost dels serveis interns i els externs (212.000 + 125.000).

La jornada d'aquest dimarts, a més, ha servit per informar els representants dels municipis de la posada en marxa de les relacions electròniques entre Diputació i ajuntaments, a través d'Internet, i del nou catàleg de recursos i serveis culturals, que, per primera vegada en el cas d'una diputació catalana, és totalment accessible a través de la xarxa.

Godall 1 - Alcanar B 1 (19/01/09)

El pla de dinamització turística de l'Ebre dóna un impuls a les rutes monumentals

Enguany s'executaran les actuacions de la darrera anualitat del pla, amb un pressupost d'1,1 milions d'euros

El pla de dinamització turística de les Terres de l'Ebre gestionarà enguany un pressupost d'1,1 milions d'euros, un pressupost que es destinarà principalment a les rutes monumentals del territori i amb el qual es tancaran quatre anys d'actuacions. Unes actuacions que s'han executat de manera coordinada entre l'Estat, la Generalitat, les administracions locals i el sector privat, i que, en conjunt, han significat una inversió de 4,2 milions d'euros que ha servit per millorar les infraestructures turístiques del territori. Entre les obres que es duran a terme el 2009 hi ha l'equipament turístic de la cooperativa agrícola del Pinell de Brai, la rehabilitació i restauració del claustre del convent de Sant Salvador d'Horta de Sant Joan i la construcció d'una barraca tradicional a Sant Jaume.


El gerent del pla de dinamització turística de les Terres de l'Ebre, Josep Moragrega, ha explicat que aquest pla s'acabarà oficialment el 15 de setembre d'enguany, tot i que es pot aconseguir una pròrroga per a un període de sis mesos per completar els projectes que queden pendents. Ara s'estan liquidant les actuacions de la tercera anualitat i acaben de començar les de la quarta (que és la darrera). Aquests són els projectes que el Consorci per a l'Execució del Pla de Dinamització Turística de l'Ebre ha aprovat perquè es realitzen enguany:



CENTRE D'INTERPRETACIÓ DEL FERROCARRIL A MÓRA LA NOVA.
El projecte, que està en fase de licitació, té un pressupost de 150.000 euros que es destinaran a la museïtzació del centre, que pretén difondre la importància per al territori del moviment de trens.

ARTESANIA DE LA PAUMA.
Es destinaran 30.000 euros a l'equipament del museu de la pauma de Mas de Barberans.

ERMITA DE LA PIETAT.
Arranjament, senyalització i dotació de serveis del sender de l'ermita de la Pietat, un sender que transcorre entre Godall i Ulldecona. Pel que fa als serveis, està previst que s'emplacen en una esplanada adjacent al sender. L'obra costarà 65.000 euros.

BARRACA A SANT JAUME.
S'habilitarà una barraca tradicional com a centre d'interpretació de les barraques a Sant Jaume d'Enveja, amb una exposició permanent sobre l'estil de vida tradicional del delta de l'Ebre. El projecte executiu ja està acabat i pendent de sortir a concurs públic amb un pressupost de 150.000 euros, aproximadament.

RUTA A L'AMETLLA DE MAR.
L'actuació consisteix en l'adequació de les fortificacions de la Guerra Civil per integrar-les a la ruta turística que enllaça amb altres punts d'interès del municipi, com ara el castell de Sant Jordi d'Alfama, el Museu de Ceràmica Popular i el port natural de l'Estany. El pressupost és de 143.000 euros i el projecte està en fase de concurs.

ERMITA DE L'ALDEA.
S'invertiran 100.000 euros per condicionar per a l'ús turístic el recinte de l'ermita de l'Aldea, dotant-lo d'un espai d'acollida i una àrea d'interpretació. Aquest projecte està encara en fase de redacció.

CAMP D'AVIACIÓ.
En fases anteriors del pla de dinamització turística s'ha executat la senyalització del camp d'aviació de la Sénia, amb l'objectiu d'apropar els visitants a la història de la Guerra Civil. Ara es construirà un hangar on hi haurà una exposició permanent sobre la història militar de l'aeròdrom. Les obres costaran 154.000 euros.

COOPERATIVA DEL PINELL DE BRAI.
L'antiga sala de les olives de la cooperativa agrícola del Pinell de Brai es rehabilitarà per condicionar-la com a sala d'exposicions i convencions amb un espai destinat a exposició permanent de l'obra de Cèsar Martinell. L'actuació tindrà un pressupost de 117.000 euros i el Departament de Cultura s'encarrega de la redacció del projecte.

CONVENT DE SANT SALVADOR.
També el Departament de Cultura es fa càrrec de la redacció del projecte de restauració del claustre del convent de Sant Salvador d'Horta de Sant Joan. Es calcula que l'actuació costarà uns 116.000 euros.

SENYALITZACIÓ A LA RIBERA D'EBRE.
Se senyalitzaran els diversos actius turístics de la comarca, amb un cost de 114.000 euros.

Sou per als alcaldes ‘petits’


La Generalitat atorga els primers ajuts per retribuir la feina dels
batlles dels municipis de menys de 2.000 habitants.

Durant dècades, des de la reinstauració de la democràcia, els alcaldes de pobles petits han combinat la seva professió amb la política, sense rebre cap compensació econòmica a canvi.
Abans, en temps de dictadura, les recompenses eren unes altres.
Amb la tornada dels ajuntaments democràtics –al març farà 30 anys–, homes i dones han dedicat hores i hores per servir el seu municipi, en la majoria dels casos als vespres i les nits, després d’acabar la jornada laboral. Un dia a dia fet a base de sacrificis i esforç, combinant molts cops el treball al tros amb la feina a l’Ajuntament, la majoria dels casos en l’àmbit rural. La Generalitat ha saldat ara aquest deute històric, un greuge comparatiu més entre pobles petits i ciutats, on els alcaldes sí que veuen recompensada la seva feina, ja sigui amb un sou fix o amb compensacions per assistir als plens.

La conselleria de Governació i Administracions Públiques, que és qui ha promogut el sou per als alcaldes de municipis de menys de 2.000 habitants, acaba d’atorgar els primers ajuts, a 410 pobles de tot Catalunya, 85 del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Si es compensa la feina feta als ajuntaments petits amb un sou, que va des dels 860 als 1.450 euros per càrrec electe, la Generalitat sosté que més veïns del poble voldran dedicar part del seu temps a la política local.

Les compensacions per l’abonament de sous als càrrecs electes varien en funció del nombre d’habitants que té el municipi. Comença amb els 861 euros per a pobles de fins a 100 habitants; 1.033 euros per a municipis de 101 fins a 500 veïns, i un màxim de 1.458 euros perapobles 501 i fins a2.000 habitants.
El Govern català va aprovar l’abril passat el decret per a la creació i la regulació d’un fons per compensar els ajuntaments de municipis petits; fins a finals del desembre passat, però, que la Generalitat no ha atorgat els primer ajuts, la primera bona notícia per a molts ajuntaments aquest nou any 2009. Els sous corresponen a la feina feta l’any passat.

No només els alcaldes o alcaldesses tenen dret a rebre el sou.

En cas que el batlle tingui un altre càrrec de responsabilitat política pel que ja rebi un sou, sigui per exemple a la Diputació o en un consell comarcal, la compensació econòmica és per a “d’altres persones electes que exerceixin el seu càrrec en règim de dedicació exclusiva o parcial”.

A la primera convocatòria dels ajuts per apobles petits, 425 ajuntaments l'ha sol·licitat al departament de Governació i per a l’any 2008. De totes les peticions, només 15 n’han quedat fora. Entre les condicions exigides als municipis són no superar, lògicament, els 2.000 habitants, o estar al corrent de la rendició de comptes amb la Conselleria de Governació i la Sindicatura de Comptes.

La repartició territorial dels ajuts fa un dibuix de la distribució demogràfica de Catalunya, amb molts més pobles petits a les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona, i en canvi amb molt pocs municipis menuts a Barcelona, on són majoria aclaparadora les grans ciutats, i on en canvi només el 6% dels pobles tenen menys de 2.000 habitants.

De la llista destaca Senan, a la Conca de Barberà, amb només 54 habitants, segons les dades de l'Institut d’Estadística de Catalunya com el poble més petits de les comarques de Tarragona que reben l’ajut. Una de les veïnes de Senan, la Núria Albà, escollida a les últimes eleccions, té a partir d’ara el seu sou d’alcaldessa.

Les oliveres més velles del Montsià tenen 700 anys


Un estudi científic centrat en els arbres monumentals de la partida de l’Arion, al terme d’Ulldecona, corrobora que es troben entre els més vells de l’espècie datats al món


Les oliveres monumentals de la comarca del Montsià se situen entre les més antigues que s’han datat fins ara de forma científica, però en cap cas es poden considerar mil·lenàries. La seva antiguitat és d’un màxim de 700 anys, segons ha demostrat un estudi realitzat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de la Universitat Autònoma de Barcelona, per encàrrec del Consell Comarcal del Montsià.

El gruix de les oliveres monumentals de la comarca (considerat el conjunt més important de Catalunya) es troba a la conca del riu Sénia, especialment dins del terme municipal d’Ulldecona. L’estudi es va centrar a analitzar els exemplars de la partida de l’Arion, on es poden trobar fins a una trentena d’aquests arbres.

Els treballs d’investigació i anàlisi es van dur a terme durant el 2008. Els tècnics van escollir un total de 21 oliveres, de les quals van extreure testimonis de fusta i van mesurar els seus diàmetres a diferents alçades. En alguns casos també van poder aprofitar arbres tallats per obtenir seccions senceres dels troncs. Amb tot, els arbres escollits no són els més grans i vells del conjunt, que els tècnics van decidir no tocar per no malmetre’n l’estructura.

Posteriorment, al laboratori, es va procedir a la identificació i el comptatge dels anells de creixement dels testimonis i les seccions. En els casos que els testimonis no arribaven al centre, es van fer estimacions.

Finalment, les projeccions van determinar que els exemplars més antics se situaven al voltant dels 700 anys, amb un marge de confiança de cent anys per dalt i per baix, segons detallà ahir el responsable de l’estudi, Jordi Martínez Vilalta. El fet d’assolir els set segles converteix aquests arbres en excepcionals, «però no hi ha constància de cap arbre més vell», afegí el tècnic. Tot i no poder ser considerades mil·lenàries, «l’estudi constata de manera científica el que ja deia la cultura popular de la comarca: que es tracta de les oliveres de més edat de Catalunya i de les més antigues de la Mediterrània», afirmà per la seva banda Josep Caparrós, president de la Comissió de Medi Ambient del Consell.

En aquest sentit, des de l’ens comarcal es qualifica l’estudi com un pas més en la valorització d’aquest patrimoni natural, que a poc a poc comença a ser reconegut però que encara es troba amenaçat per la baixa rendibilitat del conreu i la venda dels arbres pel sector de la jardineria.

ESTATUTO DE LA COMUNIDAD DE LA TAULA DEL SENIA PARA INCLUIR A DOS PUEBLOS MÁS (La Pobla de Benifasar y Castel de Cabras)

Texto

El Pleno Municipal, en Sesión Extraordinaria, celebrada el día veintisiete de septiembre dos mil siete (27.09.07), adoptó, entre otros, el acuerdo del siguiente tenor literal: "17. APROBAR LA MODIFICACIÓN DEL ESTATUTO DE LA COMUNIDAD DE LA TAULA DEL SENIA PARA INCLUIR A DOS PUEBLOS MÁS (La Pobla de Benifasar y Castel de Cabras). Vistos los acuerdos plenarios de dicho pueblos y lo establecido en el artículo 29 del Estatuto de la Mancomunidad de la Taula del Senia, este Ayuntamiento por la unanimidad de sus miembros, lo que supone el quórum de la Mayoría absoluta, Acuerda; PRIMERO. Aceptar la Incorporación a la Mancomunidad de la Taula del Senia, de la que forma parte este Ayuntamiento de Valderrobres, de los pueblos La Puebla de Benifassar y Castel de Cabres. SEGUNDO. APROBAR INICIALMENTE LA MODIFICACIÓN DE LOS Estatutos del la Taula del Senia en los términos siguientes: TEXTO ACTUAL: PREÁMBULO: Es en este sentido que los Ayuntamientos de Vinaros, Alcanar, Ulldecona, La Senia, Morella, Traiguera, Rossell, Canet, La Jana, Sant Carles de la Rápita, Godall, Mas de Barberans, La Galera, Calig, Cervera, Vallibona, Benicarlo, Freginals, Santa Barbara, Beceite, Peñarroya de Tastavíns y Valderrobres, acuerdan promover la constitución de una Mancomunidad que se regirá por los siguientes estatutos:

TEXTO DEFINITIVO: PREÁMBULO: Es en este sentido que los Ayuntamientos de Vinaros, Alcanar, Ulldecona, La Senia, Morella, Traiguera, Rossell, Canet, La Jana, Sant Carles de la Rápita, Godall, Mas de Barberans, La Galera, Calig, Cervera, Vallibona, Benicarlo, Freginals, Santa Barbara, Beceite, Peñarroya de Tastavíns, Valderrobres, La Pobla de Benifassar y Castel de Cabres, acuerdan promover la constitución de una Mancomunidad que se regirá por los siguientes estatutos: TEXTO ACTUAL: Articulo 1.- Composición. Los municipios de Vinaros, Alcanar, Ulldecona, La Senia, Morella, Traiguera, Rossell, Canet, La Jana, Sant Carles de la Rápita, Godall, Mas de Barberans, La Galera, Calig, Cervera, Vallibona, Benicarlo, Freginals, Santa Barbara, Beceite, Peñarroya de Tastavíns y Valderrobres, se asocian con el fin de crear una Mancomunidad, con personalidad jurídica propia y capacidad para cumplir sus objetivos, de conformidad con l establecido en el artículo 44 de la ley 7/84, reguladora de las Bases de Régimen Local. Así mismo, podrán asociarse en el futuro otros municipios de la zona de acuerdo con las disposiciones legales y conforme a los estatutos de la comunidad. TEXTO DEFINITIVO: Articulo 1.- Composición. Los municipios de Vinaros, Alcanar, Ulldecona, La Senia, Morella, Traiguera, Rossell, Canet, La Jana, Sant Carles de la Rápita, Godall, Mas de Barberans, La Galera, Calig, Cervera, Vallibona, Benicarlo, Freginals, Santa Barbara, Beceite, Peñarroya de Tastavíns, Valderrobres, la Puebla de Benifassar y Castel de Cabra, se asocian en una Mancomunidad, con personalidad jurídica propia y capacidad para cumplir sus objetivos, de conformidad con lo establecido en el artículo 44 de la ley 7/84, reguladora de las Bases de Régimen Local. Así mismo, podrán asociarse en el futuro otros municipios de la zona de acuerdo con las disposiciones legales y conforme a los estatutos de la comunidad. TERCERO.- En el caso de que no se presenten reclamaciones se entenderá esta acuerdo como definitivo y se dará competencia a la Mancomunidad para seguir con el procedimiento." Valderrobres, 28 de septiembre de 2007.-El Alcalde, Carlos Bone Amela.

2009-02-11

Remolins Bitem 7 - Godall 1 (12/01/09)

Pressupost per a l'exercici 2009, plantilla orgànica i relació de llocs de treball. Aprovació inicial.

Edicte

Aprovat inicialment pel Ple de l'Ajuntament del dia 23 de desembre de 2008 el pressupost general per l'exercici 2009, les base d'execució del mateix, juntament amb la plantilla orgànica i relació de llocs de treball, s'exposa al públic a la Intervenció General de l'Ajuntament, per un termini de quinze dies hàbils, durant els quals s'admetran reclamacions davant d'aquesta corporació, el Ple de la qual resoldrà en un termini de trenta dies, d'acord amb el que disposa la legislació vigent.
Aquesta aprovació s'entendrà definitiva en el cas de què no es presenti cap reclamació en el període d'exposició al públic.

Expedient núm. 3/2008 de modificació de crèdit. Resúm per capítols. Aprovació definitiva. (08/01/09)

Anunci

L'expedient de modificació de crèdit 3/2008, finançat mitjançant majors i/o nous ingressos recaptats del pressupost vigent de la corporació, s'ha publicat al BOP de Tarragona número 279, del dia 2 de desembre de 2008 i no s'hi ha presentat cap reclamació ni cap suggeriment. L'expedient ha quedat definitivament aprovat en data 23 de desembre de 2008 i es fan públics els capítols modificats. La quantitat definitiva dels capítols és la següent:

Ingressos Inicial Modificacions Definitiu
Capítol IV 212.380,00 11.640,88 224.020,88

Despeses Inicial Modificacions Definitiu
Capítol I 83.418,37 11.640,88 95.059,25

Contra l'aprovació definitiva, les persones legitimades podran interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos des de l'endemà de la publicació d'aquest anunci.

Constitució i estatuts del Consorci de per al desenvolupament econòmic de l'interior del Montsià adoptats pel CCM. Text. Aprovació definitiva.

Anunci del CCM sobre aprovació definitiva d'uns estatuts
i constitució d'un consorci

Atès que no s'han presentat al·legacions ni reclamacions als acords d'aprovació inicial dels estatuts i la constitució del Consorci per al Desenvolupament Econòmic de l'Interior del Montsià adoptats pel CCM, Ajuntament de Godall i Ajuntament de la Galera, publicats al BOP 137 i DOGC 5153 , els acords inicials han esdevingut definitius. Per tant, es fan públics aquests acords i els estatuts consorcials aprovats.
Es fa públic -juntament amb els estatuts del Consorci que s'insereixen com a annex- per a coneixement general, amb la indicació que si es volen impugnar els anteriors acords, que posen fi a la via administrativa, procedeix interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos, a comptar des del dia següent de la seva publicació.
ANNEX

ESTATUTS

Article 1
El Consorci DEIM és una entitat pública de caràcter associatiu i de naturalesa institucional i local, integrada pels membres següents:
a) Ajuntament de Godall.
b) Ajuntament de La Galera.
c) Consell Comarcal del Montsià.

Article 2
1. Per tal que altres entitats diferents de les esmentades a l'article anterior es puguin integrar al Consorci, caldrà que se segueixi el mateix procediment que aquests Estatuts preveuen per a la seva modificació.
2. Només es podran adherir al Consorci altres administracions públiques i entitats privades sense ànim de lucre que tinguin finalitats d'interès públic concurrents amb l'objecte i els fins del Consorci.

Article 3
El Consorci DEIM gaudeix de personalitat jurídica pròpia i de plena capacitat jurídica i d'obrar per crear i gestionar serveis i activitats d'interès local o comú, dintre de l'àmbit de les seves finalitats estatutàriament definides. A tal efecte, podrà emprar qualsevol de les formes de gestió de serveis que preveu la legislació de règim local.

Article 4
1. El domicili del Consorci és fins a la finalització de les obres de la seva seu, a la Plaça Mare Teresa Blanch, núm. 8 de Godall.
2. El Plenari podrà modificar el domicili del Consorci, cosa que notificarà a tots els ens consorciats i farà pública a través del Butlletí Oficial de la Província de Tarragona i d'un diari de gran difusió, i comunicarà, alhora, a les administracions estatal i autonòmica.

Article 5
La duració del Consorci serà indefinida, des de la data de signatura de l'acta de constitució dels seus òrgans i mentre tingui vigència l'activitat objecte i/o es decideixi l'autodissolució.

Article 6
L'objecte i finalitat del Consorci serà la gestió de viver d'empreses del Montsià i el desenvolupament de sòl industrial i dinamització econòmica lligats al viver, així com també polítiques actives d'ocupació.

Article 7
Els òrgans de govern del Consorci seran els següents:
a) El Consell Plenari.
b) La Gerència.

Article 8
El Consell Plenari és l'òrgan de govern superior del Consorci. Està format pels membres següents:

a) L'alcalde o regidor en qui delegui i tres regidors de l'Ajuntament de la Galera.
b) L'alcalde o regidor en qui delegui i tres regidors de l'Ajuntament de Godall.
c) El president o conseller en qui delegui i cinc conseller del Consell Comarcal del Montsià.

La designació dels membres del Consell Plenari que no ho siguin per raó del seu càrrec correspondrà lliurement, entre els qui reuneixin les condicions que exigeixen aquests Estatuts, a l'òrgan competent de cadascun dels ens consorciats.
Article 9
La presidència del Consell Plenari l'exerciran alternativament, per períodes bianuals, els presidents dels ens locals consorciats.
La presidència del primer període bianual correspondrà a l'alcalde de l'Ajuntament de Godall; en el segon període, a l'alcaldessa de l'Ajuntament de la Galera i en el tercer període al president del Consell Comarcal del Montsià. Aquest mateix ordre serà d'aplicació a la resta de períodes bianuals.
El president del Consell Plenari, que ho serà també del Consorci, en serà el representant a tots els efectes, i podrà comparèixer sense necessitat de poder previ i especial davant tota classe d'autoritats, tribunals i jutjats de qualsevol ordre o jurisdicció, així com davant tot tipus de persones, públiques i privades, físiques i jurídiques.
Per a l'exercici de les funcions de representació esmentades, podrà conferir les delegacions que estimi pertinents en favor del vicepresident del Consell Plenari, del president de la Comissió Executiva i del gerent del Consorci.

Article 10
La vicepresidència, l'exercirà el president de l'ens local a qui correspongui la presidència en el període següent, d'acord amb el torn que estableix l'article anterior.
El vicepresident substituirà el president en totes les seves funcions en casos d'absència, vacant o malaltia.

Article 11
Actuaran com a secretari, interventor i tresorer del Consorci els qui respectivament ho siguin de l'ens local que exerceixi en cada moment la presidència del Consorci, o bé aquelles que compleixen els requisits i que es nomenin de manera específica pel plenari tot i no ser membres de cap de les administracions consorciades.

Article 12
El Consell Plenari es reunirà en sessió ordinària amb periodicitat trimestral com a mínim per tractar els assumptes de la seva competència. En tot el que no s'oposi als presents Estatuts, el seu règim de funcionament s'acomodarà al que disposa la legislació de règim local per als plens municipals.

Article 13
Corresponen al Consell Plenari del Consorci, en relació exclusivament amb seu objecte i les seves finalitats, totes les competències que la llei atribueix al Ple municipal, sens perjudici de les que aquests Estatuts atribueixen a altres òrgans del Consorci, i sens perjudici que pugui delegar les que estimi convenients en altres òrgans consorcials, sempre que siguin competències susceptibles de delegació d'acord amb la legislació de règim local.
En tot cas, correspon al Consell Plenari del Consorci amb caràcter indelegable:
1) L'aprovació de la modificació d'aquests Estatuts, sens perjudici de la necessitat també de l'aprovació per part de cadascun dels ens consorciats.
2) L'aprovació del pressupost anual d'explotació i d'inversions.
3) L'aprovació de les línies principals del programa d'activitats, que tindrà una vigència bianual.
4) L'aprovació dels comptes anuals i de la memòria de gestió dels serveis.
5) L'aprovació de la dissolució del Consorci.
6) El nomenament i cessament del/la gerent/a.

Article 14
El Consell Plenari nomenarà un gerent, que haurà d'estar professionalment capacitat per exercir el càrrec.
Correspon al gerent, a més de les funcions i competències que específicament li encomanin o li deleguin el Consell Plenari:
a) Fer complir les decisions dels òrgans de govern del Consorci i ordenar ne, si s'escau, la publicació.
b) Dirigir el personal en tots els seus aspectes, llevat del seu nomenament, acomiadament disciplinari o separació del servei.
c) Dirigir i inspeccionar tots els serveis i les activitats que presta o desenvolupa el Consorci.
d) Autoritzar despeses i adjudicar i formalitzar contractes fins a un import màxim de 6.000 euros, sempre que no se superin les dotacions pressupostàries de l'any en curs.
e) Ordenar tots els pagaments.
f) Preparar l'avantprojecte de pressupost del Consorci.
g) Elaborar la memòria anual de gestió dels serveis.

Article 15
Els actes administratius que emanen del gerent no posen fi a la via administrativa i seran susceptibles de recurs administratiu ordinari davant el Consell Plenari, d'acord amb les disposicions de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Els actes administratius del Consell Plenari posen fi a la via administrativa i s'hi podrà interposar, si s'escau, el recurs contenciós administratiu.

Article 16
La hisenda del Consorci estarà constituïda per:
a) Els productes del seu patrimoni.
b) Els preus públics que pugui establir i percebre per la prestació dels seus serveis i activitats.
c) Les adquisicions a títol lucratiu en favor seu.
d) Les aportacions dels ens consorciats, a què es refereix l'article següent.
e) Els altres recursos que la legislació d'hisendes locals reconeix en favor de les entitats supramunicipals.

Article 17
Les aportacions mínimes inicials dels ens consorciats al Consorci seran les següents:
a) Ajuntament de la Galera: 2.000 euros.
b) Ajuntament de Godall: 2.000 euros.
c) Consell Comarcal del Montsià: 4.000 euros.

Cada any l'òrgan competent decidirà l' aportació de cada ens consorciat.
Les aportacions anteriors s'actualitzaran anualment, de forma automàtica, amb efectes d'1 de gener, d'acord amb les variacions experimentades durant l'any anterior per l'índex de preus al consum.
El Consell Plenari del Consorci, mitjançant un acord adoptat amb el vot favorable d'un mínim de les dues terceres parts dels seus membres de dret, podrà modificar l'import de les aportacions dels ens consorciats i aprovar ne d'extraordinàries.
Les aportacions de cada ens consorciat es lliuraran al Consorci amb una periodicitat anual, dintre del primer mes de cada trimestre al qual correspongui l'aportació. El Plenari podrà modificar el règim de lliurament de les aportacions amb el vot favorable, com a mínim, de les dues terceres parts dels seus membres de dret.
Les aportacions dels ens consorciats es consideraran ingressos de dret públic del Consorci a tots els efectes legals.

Article 18
El Consorci elaborarà i aprovarà un pressupost anual, que s'ajustarà a la normativa vigent sobre hisendes Locals. El gerent en prepararà l'avantprojecte, basant se en les aportacions determinades segons l'article anterior, i, s'elevarà al Consell Plenari per a la seva aprovació.

Article 19
El règim de comptabilitat i de rendició de comptes del Consorci serà el de la comptabilitat pública local.
Així mateix, la contractació del Consorci s'adequarà a la legislació de contractes de les administracions públiques, i la prestació de serveis públics per part del Consorci s'atindrà a la normativa reguladora dels serveis públics locals.
Article 20
Els béns adscrits al Consorci pels diferents ens consorciats conserven la seva qualificació i titularitat originària. Les facultats de disposició limita des que es puguin reconèixer al Consorci sobre els béns esmentats seran les que constin als acords de cessió corresponents i es limitaran sempre a les finalitats estatutàries del Consorci.
Els béns adquirits pel Consorci s'integren en el seu patrimoni, al qual seran d'aplicació les normes reguladores del patrimoni dels ens locals i de la qualificació jurídica dels seus béns.

Article 21
Cadascun dels ens consorciats podrà separar se del Consorci, sempre que doni un preavís al mateix Consorci amb un mínim de sis mesos d'antelació, que estigui al corrent en el compliment de les obligacions i els compromisos anteriors i que en garanteixi el compliment dels pendents.
Un cop rebut el preavís de separació d'algun membre, es reunirà el Consell Plenari per tal d'impulsar, si s'escau, les modificacions estatutàries i pressupostàries oportunes o, eventualment, la dissolució del Consorci.

Article 22
El Consorci es dissoldrà per les causes següents:
a) Quan es doni per acabada la seva finalitat.
b) Per acord unànime dels ens consorciats.
c) Per impossibilitat de continuar en funcionament.
d) Per separació d'un o diversos ens consorciats, si amb això el Consorci esdevé inoperant.
e) Per incompliment de l'objecte.
f) Per transformació del consorci en un altre ens.
g) Per expiració del termini inicial o de pròrroga de duració del Consorci.

La dissolució del Consorci requerirà l'acord del seu Consell Plenari, adoptat amb el vot favorable d'un mínim de les dues terceres parts dels seus membres, i la ratificació per part dels òrgans competents dels ens consorciats. Cas de no assolir se els acords esmentats, cada ens consorciat conservarà el seu dret de separació, d'acord amb l'article anterior.
L'acord del Consell Plenari sobre la dissolució del Consorci especificarà la forma de liquidar del seu actiu i passiu i revertir les seves obres i instal lacions a les administracions consorciades, basant se en la ponderació dels criteris de preservació de l'interès públic i d'equitat respecte a les aportacions que hagi efectuat cada ens consorciat al llarg de la duració del Consorci.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL:
1. El Consorci, en l'àmbit determinat pel seu objecte i les seves finalitats, té les potestats i prerrogatives de què poden gaudir els ens locals no territorials en virtut de l'article 8 del TRLMC.
2. La creació de comissions informatives o de comptes en el si del Consorci serà potestativa.
3. El Consorci podrà disposar de personal propi o de personal adscrit pels ens consorciats.
4. A fi d'acomplir les seves funcions, el Consorci es podrà valer dels serveis administratius i tècnics de qualsevol de les administracions públiques consorciades.
5. En tot el que no prevegin o regulin aquests Estatuts, el Consorci es regirà per la legislació aplicable als ens locals.
6. El Consorci tindrà l'obligació d'emetre una memòria o informe anual i donar-ne compte als diferents consistoris que formen part del consorci, a través dels seus Plens respectius o Juntes de Portaveus.

DISPOSICIÓ FINAL:
El Consorci iniciarà les seves activitats prèvia la formalització de l'acta de constitució, que subscriuran els vocals que designin els ens consorciats per tal d'integrar els òrgans col legiats del Consorci, un exemplar de la qual serà tramès a la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat de Catalunya.
Amposta, 16 de desembre de 2008. --- El president, Alfons Montserrat i Esteller.

85 municipis de la demarcació reben les primeres compensacions econòmiques per als càrrecs electes

D'acord amb la resolució definitiva del Departament de Governació i Administracions Públiques, 410 municipis de menys de 2.000 habitants han rebut a finals de desembre, les compensacions per a l'abonament de sous a determinats càrrecs electes locals, corresponents a la primera convocatòria. Amb aquesta iniciativa el Departament de Governació pretén fomentar l'accés a l'activitat política i, en opinió del conseller, Jordi Ausàs, "és un primer pas, molt important i sense retorn, per dignificar l'activitat dels càrrecs electes locals dels municipis més petits de Catalunya".
A iniciativa del Departament de Governació, l’1 d’abril de 2008, el Govern va aprovar el Decret per a la creació i la regulació d’un fons amb el qual s’estableix un règim de compensacions econòmiques a favor de determinats càrrecs electes dels ajuntaments dels municipis més petits.

Compensacions per trams de població per a l’any 2009
A l’empara d’aquest Decret, per a l’any 2009 es preveuen tres trams de dotació: per a municipis de fins a 100 habitants (861,62 euros mensuals per electe), per a municipis entre 101 i 500 habitants (1.033,23 euros) i per a municipis de fins a 2.000 habitants (1.458,81 euros).

El Decret també estableix que els ajuntaments que vulguin accedir a aquesta compensació econòmica han de complir els requisits següents: no superar els 2.000 habitants, la totalitat dels drets reconeguts i liquidats del pressupost no pot superar el 75% de la mitjana del seu tram de població; i estar al corrent de la rendició de comptes al Departament de Governació i Administracions Públiques i a la Sindicatura de Comptes.

Import atorgat 2008 a cada ens local


Montsià
Freginals 3.241,52
Galera 11.441,68
Godall 5.720,88
Mas de Barberans 4.290,64

Els escolars descobreixen l'artesania de la 'pauma'

Projecte de les obres de cobriment del tram barranc de Caldera. Aprovació inicial.

Anunci

Aprovat inicialment pel Ple de l'Ajuntament, en sessió ordinària de data 9 de desembre de 2008, el projecte d'obra titulat Cobriment tram barranc de Caldera, redactat per Serveis d'Assistència Municipal de la Diputació de Tarragona, s'exposa al públic durant el termini de trenta dies, a comptar des de la publicació de l'anunci corresponent al BOP de Tarragona, durant els quals els interessats podran examinar l'expedient i presentar les al·legacions i reclamacions pertinents. Si durant el termini d'informació pública no es presenta cap al·legació, l'acord d'aprovació inicial esdevindria definitiu.

Godall, 23 de desembre de 2008

Projecte de les obres del Vial Zona Vila-Llarga Opció A. Aprovació inicial.


Anunci

Aprovat inicialment pel Ple de l'Ajuntament, en sessió ordinària de data 9 de desembre de 2008, el projecte d'obra titulat Vial zona Vila-Llarga opció A, redactat per Serveis d'Assistència Municipal de la Diputació de Tarragona, s'exposa al públic durant el termini de trenta dies, a comptar des de la publicació de l'anunci corresponent al BOP de Tarragona, durant els quals els interessats podran examinar l'expedient i presentar les al·legacions i reclamacions pertinents. Si durant el termini d'informació pública no es presenta cap al·legació, l'acord d'aprovació inicial esdevindria definitiu.

Godall, 23 de desembre de 2008.

La població immigrant a l'Ebre ha crescut en 26542 censats en només set anys

Els Carnavals de Godall, festa d'interès comarcal

Comencen les obres de millora de la T-331 entre Vinallop i Ulldecona, que s'allargaran fins l'estiu de 2010


El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) ha iniciat les obres de millora de la carretera T-331, entre Vinallop (Baix Ebre) i Ulldecona (Montsià), en el tram proper a aquesta última població

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) ha iniciat les obres de millora de la carretera T-331, entre Vinallop (Baix Ebre) i Ulldecona (Montsià), en el tram proper a aquesta última població. L'actuació, adjudicada a l'empresa Construccions Rubau, SA per 19,69 MEUR, abastarà un tram de 21,6 km i s'allargarà durant uns 20 mesos, fins l'estiu de l'any 2010. El projecte preveu eixamplar i millorar l'estat del ferm, eliminar revolts i construir la nova variant de Santa Bàrbara, que permetrà treure el trànsit del nucli urbà de la població i cedir l'actual travessera al municipi. La carretera T-331 comunica Tortosa amb l'interior del Montsià i el nord del País Valencià.

El responsable d'Acció Territorial del DPTOP a les Terres de l'Ebre, Antoni Sabaté, ha destacat la importància d'aquesta actuació per la seva condició d''artèria important' que comunica l'Eix de l'Ebre (C-12) amb la zona interior de la comarca del Montsià i, aquesta, amb Vinaròs, al Baix Maestrat. 'Era una via amb una situació del ferm molt deficient i havia de suportar molta circulació', ha raonat, tot destacant que el projecte està considerat 'prioritari' pel Govern.

Licitada per prop de 24.085.418,53 euros i adjudicada, finalment, a finals del passat mes d'abril per 19.629.616,09 euros a l'empresa Construccions Rubau, SA, el replanteig de les actes del passat setembre va posar a zero el comptador dels 20 mesos de termini d'execució.

Les actuacions sobre el terreny, de fet, han començat fa unes dues setmanes al tram que comprèn la rotonda de la variant d'Ulldecona i el seu nucli de les Ventalles. Les màquines han arrencat una de les fileres de plataners prop de la rotonda i han començat a treballar en l'eixamplament de l'actual via amb la materialització d'una nova plataforma en el tram proper a les Ventalles.

De fet, l'eliminació o suavització de revolts i ampliació de la calçada és un dels principals objectius d'aquesta actuació, segons el DPTOP. Així, en el tram de 21,6 km que abastaran les obres -i que discorre pels municipis d'Ulldecona, Freginals, Godall, la Galera, Santa Bàrbara, Masdenverge i Tortosa-, el projecte preveu eixamplar la carretera dels entre 6 i 7 metres actuals als 9 metres d'amplada, amb dos carrils de 3,5 metres per sentit i dos vorals -fins ara pràcticament inexistents- d'un metre d'amplada.

Variant de Santa Bàrbara

D'altra banda, l'actuació incorpora també la construcció de la reivindicada variant de Sabta Bàrbara, de 3 km de longitud, que ha de permetre reduir el trànsit per l'interior del nucli urbà. La variant disposarà de tres rotondes: una de 40 metres de diàmetre al seu inici, al sud de la població; una segona a l'encreuament de la carretera T-350 (carretera de Masdenverge); i una última, al final, a la sortida cap a Vinallop (aquestes dos últimes de 60 metres de diàmetre).

Segons ha afegit Sabaté, tot destacant que l'obra 'resol' el problema de trànsit pel nucli urbà, un cop finalitzades les obres de remodelació de la carretera i de la variant, es procedirà al condicionament de l'actual travessera de la T-331 per Santa Bàrbara i a la seva transferència a l'Ajuntament.

El projecte, a més, incorpora també la formació d'una intersecció en forma de 'T' i la construcció d'un pas inferior per a vianants al pas de la carretera per la zona de Ventalles, al terme municipal d'Ulldecona. Per últim, entre les estructures previstes, s'ha previst la construcció d'un viaducte de 96 metres de longitud (amb tres trams de 32 metres) per salvar el barranc de Roer, prop de Vinallop.

Llargament reivindicada per ajuntaments del Baix Ebre i el Montsià però també del Baix Maestrat (País Valencià), la carretera actual tenia trams amb un ferm en un estat molt deficient i una amplada molt limitada en alguns punts. Amb les obres en marxa, el DPTOP confia 'afavorir la fluïdesa i seguretat del trànsit'

Modificació ordenances fiscals: IBI i altres. Aprovació definitiva.



Edicte

El Ple de l'Ajuntament, en sessió de data 13 d'octubre de 2008, va acordar aprovar provisionalment la modificació de diverses ordenances fiscals i taxes. Durant el termini d'exposició al públic des de la seva publicació al BOP de Tarragona núm. 244 de 21 d'octubre de 2008, no s'han presentat reclamacions pel que l'aprovació es pot considerar definitiva. En compliment amb el que disposen els articles 17 i 19 del RDL 2/2004 pel que s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals així com els articles 70 i 111 de la Llei 7/1985 reguladora de les bases de règim local es publiquen seguidament les modificacions aprovades.
En contra dels acords d'aprovació definitiva els interessats poden presentar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el termini de a comptar des del mateix dia de la publicació d'aquest edicte al BOP de Tarragona.


Ordenança Fiscal núm. 1
REGULADORA DE L'IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES

Queda redactada l'Ordenança d'acord amb el text aprovat per la Diputació de Tarragona publicat al BOPT número 153, de 4 de juliol de 2007, i per part de la Corporació s'aproven les especificacions següents:

ANNEX
L'OBLIGACIÓ TRIBUTÀRIA DE L'IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES, AIXÍ COM LA IMPOSICIÓ DELS ELEMENTS D'ORDENACIÓ POTESTATIVA ACORDATS PER L'AJUNTAMENT

Article 1. Determinació de la quota líquida
1. La quota íntegra de l'impost és el resultat d'aplicar a la base liquidable els tipus de gravamen següents:

Tipus de béns immobles Tipus
Béns immobles urbans 0,885
Béns immobles rústics 1,014
Béns immobles de característiques especials 1,014

2. La quota líquida s'obté minorant la quota íntegra amb l'import de les bonificacions que són d'aplicació.

Article 2. Exempcions potestatives
Per raons d'eficiència i economia en la gestió recaptatòria del tribut, n'estan exempts tots els béns immobles la quota líquida dels quals és inferior a:

Béns immobles urbans: 3 (tres) euros
Béns immobles rústics: 3 (tres) euros

En el cas d'agrupació en un únic document de cobrament de totes les quotes, el límit s'aplica a la suma d'aquestes.

Article 3. Bonificacions amb elements potestatius
S'aplica una bonificació del 50 % per cent en la quota íntegra de l'impost, sempre que així ho sol·liciten els interessats abans de l'inici de les obres, els immobles que constitueixin l'objecte de l'activitat de les empreses d'urbanització, construcció i promoció immobiliària, tant d'obra nova com de rehabilitació equiparable a aquesta, i no figuren entre els béns del seu immobilitzat.
El termini d'aplicació d'aquesta bonificació comprèn des del període impositiu següent a aquell en què s'inicien les obres fins al posterior a l'acabament d'aquestes, sempre que durant aquest termini es realitzin obres d'urbanització o construcció efectiva, i sense que, en cap cas, pugui excedir de tres períodes impositius.
Per gaudir d'aquesta bonificació cal reunir els següents requisits:
- El benefici només s'atorga a subjectes que realitzen activitats que suposen l'ordenació per compte propi dels mitjans de producció i de recursos humans, o d'un d'ambdós, amb la finalitat d'intervenir en la producció o distribució de béns o serveis.
- El sol·licitant ha de ser, respecte al bé immoble que es pretén bonificar, titular d'algun dels drets que constitueixen el fet imposable gravat pel tribut.
- Els béns susceptibles d'estar bonificats no poden estar inclosos a l'immobilitzat d'aquestes empreses.
- La resolució que atorga el benefici determina la durada d'aquest, que en tot cas mai pot ser superior a tres períodes impositius. Si durant el període de vigència de la bonificació finalitzen les obres d'urbanització, construcció o promoció immobiliària, en aquest cas per venda de l'immoble, el subjecte passiu beneficiari està obligat a comunicar aquesta circumstància a l'òrgan encarregat de la gestió tributària. L'incompliment d'aquesta obligació constitueix infracció tributària d'acord amb la Llei General Tributària.

Amb la sol·licitud cal adjuntar la següent documentació:
- Acreditació de la titularitat d'algun dels drets gravats amb l'impost.
- Certificat expedit per la direcció facultativa de les obres en què consti la data de l'inici de les obres.
- Acreditació de l'alta al Cens de l'Impost sobre Activitats Econòmiques.
- Còpia del rebut de l'Impost sobre Béns Immobles respecte al bé immoble pel qual se sol·licita la bonificació.
- Aportació dels estatuts de la societat on s'indiqui que l'objecte social és la d'urbanització, construcció o promoció immobiliària, tant d'obra nova com de rehabilitació.
- Còpia del balanç de l'empresa, amb detall dels béns inclosos a l'immobilitzat o certificat expedit per l'Administrador relatiu a la no inclusió dins l'immobilitzat dels béns immobles objecte de les obres.


Ordenança Fiscal núm. 3
REGULADORA DE L'IMPOST SOBRE VEHICLES
DE TRACCIÓ MECÀNICA

Queda redactada l'Ordenança d'acord amb el text aprovat per la Diputació de Tarragona publicat al BOPT número 153, de 4 de juliol de 2007, i per part de la Corporació s'aproven les especificacions següents:


ANNEX: ELEMENTS NECESSARIS PER A LA DETERMINACIÓ DE L'OBLIGACIÓ TRIBUTÀRIA DE L'IMPOST SOBRE VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA, AIXÍ COM LA IMPOSICIÓ DELS ELEMENTS D'ORDENACIÓ POTESTATIVA ACORDATS PER L'AJUNTAMENT

Article 1. Determinació de la quota líquida
1. La quota líquida de l'impost s'obtindrà per l'aplicació a cada classe de vehicle el següent quadre de tarifes:
(La tarifa no pot suposar el doble de la quota indicada en el quadre de tarifes del Text refós de la Llei d'hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març.)

Classe de vehicle Coeficient: 1,55 Tarifa
A) Segons potència fiscal
1. Turismes, ambulàncies, cotxes fúnebres i tot terrenys.
De menys de 8 cavalls fiscals 19,56
De 8 fins 11,99 cavalls fiscals 52,82
De 12 fins 15,99 cavalls fiscals 111,51
De 16 fins 19,99 cavalls fiscals 138,90
De 20 cavalls fiscals en endavant 173,60
Classe de vehicle Coeficient: 1,55 Tarifa
2. Tractors, tractocamions, tractors d'obres i serveis, tractora dels vehicles articulats, vehicles especials, màquines agrícoles, màquines autopropulsades que poden circular per les vies públiques sense ser transportades o arrossegades per altres vehicles de tracció mecànica.
De menys de 16 cavalls fiscals 27,39
De 16 fins 25 cavalls fiscals 43,04
De més de 25 cavalls fiscals. 129,12
B) Segons el nombre de places.
Autobusos, furgonetes i furgonetes mixtes habilitades per al transport de més de 9 persones.
De menys de 21 places 129,12
De 21 fins 50 places 183,89
De més de 50 places 229,87
C) Segons la càrrega útil en quilograms
1. Camions, derivats de turisme, formigoneres, furgons, furgonetes i furgonetes mixtos, habilitats per al transports de fins a 9 persones, vehicles mixtos i vehicles habitacle.
De menys de 1.000 kg de càrrega útil 65,84
De 1.000 fins a 2.999 de càrrega útil 129,12
De més de 2.999 fins a 9.999 de càrrega útil 183,89
De més de 9.999 de càrrega útil 229,87
2. Remolcs i semiremolcs arrossegats per vehicles de tracció mecànica i remolcs i semiremolcs de vehicles articulats.
De més de 750 i menys de 1.000 kg de càrrega útil 27,39
De 1.000 a 2.999 kg de càrrega útil 43,04
De més de 2.999 kg de càrrega útil 129,12
D) Segons els centímetres cúbics
Ciclomotors 6,85
Motocicletes fins 125 c.c. 6,85
Motocicletes de més de 125 fins a 250 c.c. 11,73
Motocicletes de més de 250 fins a 500 c.c. 23,48
Motocicletes de més de 500 fins a 1.000 c.c. 46,95
Motocicletes de més de 1.000 c.c. 93,90

2. El concepte de les diverses classes de vehicles i les regles per a l'aplicació de les diferents tarifes és el que determina al Reglament General de Vehicles, aprovat per Reial decret 2822/1998, de 23 de desembre.
3. El quadre de tarifes s'aplica fins i tot en el supòsit en què les tarifes bàsiques contingudes al Text refós de la Llei d'hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, el modifiqui la Llei de pressupostos generals de l'Estat.

Article 2. Bonificacions potestatives
1. S'aplica una bonificació del 50% cinquanta per cent de la quota de l'impost, incrementada o no, a favor dels titulars dels vehicles, el funcionament dels quals causa una menor incidència en el medi ambient per algun dels següents motius:
a) Pel consum del tipus de carburant següent: ecològic o d'origen vegetal.
b) Per disposar de motors amb les característiques mediambientals favorables: vehicles elèctrics i anal·legs.
2. S'aplica una bonificació del 50 % cinquanta per cent de la quota de l'impost, incrementada o no, a favor dels titulars dels vehicles següents:
a) Els vehicles catalogats com a històrics d'acord amb allò que disposa el Reial decret 1247/1995, de 14 de juliol, pel que s'aprova el Reglament de Vehicles Històrics.
b) Els vehicles que tenen una antiguitat mínima 50 anys, comptats a partir de la data de fabricació. Si no és coneguda, s'ha de tenir en compte la de la seva primera matriculació o, si hi manca, la data en què el corresponent tipus o model es va deixar de fabricar.
Per a poder gaudir de les bonificacions previstes en els apartats 1 i 2 d'aquest article els interessats han d'instar la seva concessió indicant la causa del benefici i aportar el Permís de circulació, la Targeta d'inspecció tècnica i la resta de mitjans de prova que acrediten aquest dret.

TAXES

Taxa Cementiri

Article 6. Quota tributària
La quota tributària es determina per l'aplicació de la tarifa següent:
Epígraf primer. Assignació de sepultures, nínxols i columbaris
Epígraf segon. Assignació de terrenys per a mausoleus i panteons
Epígraf cinquè. Registre de permutes i transmissions
Epígraf sisè. Inhumacions
A) En mausoleu o panteó De cadàvers 100,00 euros
De restes 120,00 euros
B) En sepultura o nínxol De cadàvers 100,00 euros
De restes 120,00 euros
Epígraf setè. Exhumacions
A) En mausoleu o panteó De cadàvers 100,00 euros
De restes 120,00 euros
B) En sepultura o nínxol De cadàvers 100,00 euros
De restes 120,00 euros
Epígraf desè. Conservació i neteja
C) Per treballs de conservació i neteja
general, amb benefici dels particulars.
Quota anual per nínxol 15,00 euros


Taxa del clavegueram

Article 5. Quota tributària
1. La quota tributària corresponent a la concessió de la llicència o autorització de presa a la xarxa de clavegueres s'exigirà una sola vegada i consistirà en la quantitat fixa d'euros.
2. La quota tributària que s'ha d'exigir per la prestació dels serveis de clavegueram i depuració es determinarà en funció de la quantitat de connexions a la xarxa.
Amb aquest efecte, s'aplicarà la tarifa següent:
a) Habitatges:
Per clavegueram, cada connexió 15,00 euros
b) Finques i locals que no estan exclusivament
destinats a habitatge
Per clavegueram, cada connexió 15,00 euros
c) En general
Per drets de connexió 198,00 euros


Taxa per recollida de residus sòlids urbans,
tractament i eliminació

Article 6. Quota tributària
Amb aquest efecte, s'aplicarà la tarifa següent :
Epígraf primer. Habitatges ocupats
Màxim 2 persones 87,00 euros
Més de 2 persones i fins a 4 98,00 euros
Més de 4 persones 109,00 euros
Epígraf segon. Habitatges buits
De caire temporal 87,00 euros
Permanents 87,00 euros
Epígraf tercer. Altres establiments i locals
De caire comercial 109,00 euros
Destinats a restauració 109,00 euros
Magatzems 38,00 euros
Taxa servei Mercat i Peixateria municipal

Article 6. Quota tributària
La quantitat de la taxa es determinarà aplicant les tarifes següents:
Tarifa segona. Utilització del Mercat - Peixateria municipal
Per utilització d'espai al Mercat o taulell a la
Peixateria (cada dia) 5,00 euros


Taxa d'abastament d'aigua

Article 6. Quota tributària
La quantia de la taxa es determinarà aplicant les tarifes següents:
Tarifa primera. Subministrament d'aigua
Mínim de consum a facturar trimestral: 15 m3
Import del m3 0,2851 euros
Import trimestral del mínim:
(15 m2 x 0,2736/m3) 4,2765 euros
Import del m3 d'excés del mínim: 0,3910 euros/m3
(increment 5,40%)
Tarifa segona. Subministraments de materials
Instal·lació de comptadors. Unitat 44,90 euros
Instal·lació d'aixeta de pas. Unitat 28,90 euros
Per drets de connexió 124,40 euros
Per quota fixa servei 1,50 euros/trimestre

La taxa per recepció del subministrament detallat a la tarifa primera es determinarà aplicant sobre els consums les quantitats que en l'esmentada tarifa es contenen.


Taxa de la Piscina municipal

Article 6. Quota tributària
La quantitat de la taxa es determinarà aplicant les tarifes següents:
Tarifa 1) PISCINA MUNICIPAL
Entrada individual.
Persones major de 5 anys, per dia 3,50 euros
Abonament mensual 24,00 euros
Abonament temporada 40,00 euros

Godall 2 - Campredó 3 (22/12/08)

Agenda La Veu de l'Ebre (19/12/08)

Constituït el govern territorial de Salut del Montsià a Amposta (19/12/08)

Licitació per la pavimentació i serveis, senyalització i simulació urbana a Godall, 2a fase.

Anunci

Detectada una errada en la publicació realitzada per aquest Ajuntament al DOGC núm. 5277 de 12/12/2008 i BOP de Tarragona núm. 286 de 12/12/2008, en relació a la licitació de l'obra Pavimentació i serveis, senyalització i simulació urbana a Godall, 2a fase, es fa constar que al punt 9 obertura de les ofertes:

- On diu:
a les 13:00 hores del dia 7 de gener.
- Hi ha de dir:
a les 12:00 hores del dia 9 de gener.

La consellera de Salut visita la Regió Sanitària de Terres de L’Ebre

(font: La Plana Ràdio)
La consellera de Salut, Marina Geli, visitarà els dies, 12 i 13 de desembre, diverses poblacions de les Terres de l’Ebre.
Marina Geli arribarà aquesta tarda a la població de Tortosa per inaugurar la Ciberaula de la Fundació La Caixa, ubicada a la plata de pediatria de l’hospital de Tortosa Verge de la Cinta




A les 19 hores, Marina Geli es desplaçarà a Amposta , per presidir l’acte de constitució del Govern Territorial de Salut del Montsià.

El pacte de salut d’aquest territori es va signar el 13 de desembre de 2005 amb la participació de les entitats locals representades pels ajuntaments de Freginals, Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Alcanar, Ulldecona, la Sènia, Santa Bàrbara, Masdenverge, Godall, la Galera, Sant Jaume d’Enveja i el Consell Comarcal del Montsià.

Els governs territorials de salut estan pensats per ser un espai co-governat entre els ajuntaments del territori i el Departament de Salut. L’objectiu principal de la descentralització és la millor governabilitat des de la proximitat, amb qualitat i eficiència, compartint poder, competències i recursos entre el Govern de la Generalitat i els governs municipals, per fer una millor provisió de béns i serveis de salut.

En aquests moments, podem dir que en un futur molt proper, el nostre mapa sanitari estarà format per 37 governs territorials de salut.

Demá dissabte 13 de Desembre a les 10 hores, la consellera de Salut arribarà a la població de Deltebre, per tal d’inaugurar l’ampliació i remodelació del Centre de Salut de Deltebre.

Les obres d’aquest CAP se van iniciar l’any 2007 i s’ha realitzat una ampliació de 204 m2, amb una inversió de 987.772€. L’obra ha estat finançada pel CatSalut i l’entitat proveïdora és l’ICS

A les 11 hores, Marina Geli es traslladarà a la població d’Amposta (C/ Logroño, 5) per inaugurar la nova seu de l’Agència de Protecció de la Salut del Montsià.

L’Agència de Protecció de la Salut té com a objectiu la prestació de diferents serveis en matèria de protecció de la salut, com ara el control d’aliments i begudes, dels menjadors col·lectius, dels subministraments de l’aigua de consum humà i de la prevenció i control de la legionel·losi, entre altres. Aquesta seu donarà servei als 11 municipis del sector sanitari del Montsià, i disposa d’un Equip de Protecció de la Salut integrat per 7 veterinaris i 4 farmacèutics, al front del qual hi ha un responsable.

L’Agència de Protecció de la Salut crea un àmbit de cooperació interadministrativa amb les administracions locals per a protegir la població contra els factors ambientals i alimentaris que poden produir un efecte negatiu sobre la salut de les persones. Paral·lelament, es posarà en marxa el Projecte demostratiu d’Agència de Salut Pública al Montsià.

A les 12.30 hores, la titular de Salut es traslladarà a la localitat d’Horta de Sant Joan (Av. Generalitat, 14) per presidir l’acte d’inauguració de l’ampliació i remodelació del Consultori local.

El consultori local d’Horta de Sant Joan ha estat reformat amb el finançament el CatSalut amb un conveni amb l’ajuntament d’aquest municipi. La inversió de l’obra ha estat de 212.749 €. Les obre se van iniciar el mes de novembre del 2007 i ara disposa d’una superfície construïda de 160 m2
A les 13.30, Marina Geli anirà a l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre (C/Benet i Messeguer), per tal d’Inaugurar la nova seu de l’Agència de Protecció de la Salut de la Ribera d’Ebre.

La nova seu donarà servei a les 16 poblacions del sector de la Ribera d’Ebre -tota la comarca de la Ribera d’Ebre, més Margalef i la Bisbal de Falset- i incopora 2 veterinaris i 4 farmacèutics, amb un responsable al capdavant. Amb aquesta seu ja estan en funcionament a les Terres de l’Ebre el Servei Regional, les seus de la Terra Alta, del Montsià i de la Ribera d’Ebre, així com el Laboratori de l’Agència de Protecció de la Salut a Tortosa, ubicat a Jesús. Properament es posarà en funcionament la seu del Baix Ebre, amb la qual cosa quedarà acabat el desplegament territorial de l’Agència de Protecció de la Salut a les Terres de l’Ebre.

L'Hospital Verge de la Cinta estrena ciberaula per als nens (13/12/08)

El punt de trobada institucional del Montsià (21è dia de la comarca) (12/12/08)

21è dia de la Comarca (12/12/08)

Sense cap mena de dubte, tenim futur (12/12/08)

Dotze pobles en vint-i-un dies de la comarca (12/12/08)

Godall 1 - Ulldecona B 0 (08/12/08)

Els municipis ebrencs aspiren a rebre 32 milions per contrarestar l'atur del 2009 (05/12/08)

Les peticions han de servir per finançar projectes no
previstos als pressupostos i d'execució immediata

El Deltebre B, líder de Segunda División (04-12-08)

Expedient núm. 3/2008 de modificació de crèdit del pressupost de la Corporació 2008 (02/12/2008)

En data 10 de novembre de 2008 el Ple de l'Ajuntament ha aprovat l'expedient 3/2008 de modificació de crèdit que afecta el pressupost de la corporació de 2008, s'exposa al públic a la Intervenció municipal, durant un termini de QUINZE dies hàbils des de la seva publicació al BOP de Tarragona, a fi de rebre les reclamacions i observacions pertinents.
En el supòsit que no es presentin reclamacions, l'acord inicial esdevindrà definitiu, sense necessitat d'un acord posterior.

calendari de festes locals a la Comunitat Autònoma de Catalunya per a l'any 2009

Es fixa el següent calendari laboral de festes de caràcter local per a l'any 2009 a la Comunitat Autònoma de Catalunya.

Alcanar, 15 de maig i 29 de setembre
Cases d'Alcanar, les, 29 de juny i 16 de juliol
Amposta, 1 de juny i 7 de desembre
Freginals, 16 d'octubre i 7 de desembre
Galera, la, 19 de març i 10 d'agost
Godall, 24 de febrer i 1 de juny
Mas de Barberans, 19 de març i 1 de juny
Masdenverge, 19 de març i 7 d'octubre
Sant Carles de la Ràpita, 25 de juliol i 8 de setembre
Sant Jaume d'Enveja, 23 de juny i 25 de juliol
Muntells, els, 16 de febrer i 10 d'agost
Santa Bàrbara, 9 de maig i 4 de desembre
Sénia, la, 9 d'abril i 11 de maig
Ulldecona, 19 de març i 19 d'octubre

Venus 2 - Godall 4 (3a Reg. 01-12-08)