2016-08-24

39 municipis ebrencs reben ajuts de la Diputació per als sistemes d'aigua potable


El total de l'aportació per al conjunt de poblacions de la província és de 600.000 euros

Desenes de municipis de la provincia de Tarragona, entre ells 39 de les Terres de l’Ebre, realitzaran enguany inversions i accions de manteniment per a la millora de la gestió i la qualitat de l’aigua de consum humà, amb subvencions de la Diputació de Tarragona. Este ens ha acordat concedir 600.000 euros per a subvencionar un total de 245 actuacions a tot el territori amb esta finalitat.

D’estes, 111 tenen a veure amb inversions per adquirir aparells i fer diferents accions de millora, amb una aportació global de 300.000 euros. La resta d’actuacions, un total de 134, estan realacionades amb el manteniment, la realització de controls i analítiques i altres despeses sobre la gestió i la qualitat de l’aigua. Per este concepte, la Diputació destina un altre import de 300.000 euros.

Inversions, controls i analítiques per garantir la salut pública 

L’aportació de la Diputació de Tarragona permet als municipis adquirir, entre altres elements i aparells, mòduls automàtics de cloració, fotòmetres per a mesurar el clor de l’aigua i filtres per millorar-ne la qualitat. A més, estos ajuts fan possible la realització de totes les analítiques que la llei establix que han de fer els municipis amb caràcter anual i obligatori. 

A les subvencions hi han pogut optar els municipis i les entitats municipals descentralitzades de fins a 8.000 habitants. Els ajuts es concedixen seguint, entre d’altres, criteris sobre nombre de població i d’acord amb un percentatge màxim de finançament, que en alguns casos, arriba al 95%.

Pel que fa als municipis i EMD’s de les Terres de l’Ebre, estes són les quantitats concedides. a) equival a ajuts per a l’adquisició d’aparells i accions de millora, i b) manteniment, controls de qualitat de l’aigua i altres despeses

Aldover a) 4.441,60 b) 3.509,60
Alfara de Carles a) 4.002,69 b) 1.273,48
Arnes a) 557,73 b) 2.176,50
Ascó a) 4.441,60 b) 3.509,60
Benifallet a) 4.441,60 b) 2.368,98
Benissanet b) 2.271,41
Bot a) 304,25 b) 2.566,39
Bítem (EMD) a) 4.441,60
Camarles b) 2.552,61
Campredó a) 4.441,60
Caseres a) 4.341,03 b) 1.946,29
Corbera d’Ebre a)2.986,79 b) 1.399.31
El Perelló a)2.464,46
El Pinell de Brai a) 876,44 b) 2.873,34
Flix a) 1.662,82 b) 3.509,60
Gandesa a) 4.441,60 b) 1.403,84
Garcia b)2.277,89
Ginestar b)2.426,13
Godall b) 3.509,60
Horta de Sant Joan a) 4.045,56 b) 2.333,94
Jesús a) 3.757,47
La Fatarella b) 2.277,89
La Galera b) 2.273,20
La Palma d’Ebre a) 4.441,60 b) 3.209,09
La Sénia a) 2.174,93 b) 3.278,66
La Torre de l’Espanyol a) 449,71 b) 908,11
Mas de Barberans a) 4.241,23 b) 1.974,15
Masdenverge b) 812,23
Miravet a) 1.647,87 b) 2.359,85
Móra d’Ebre a) 3.870,23 b) 3.509,60
Móra la Nova a) 4.441,60 b) 2.461,93
Paüls a)3.247,02 b) 3.158,64
Prat de Comte a) 4.219,52 b) 1.694,24
Riba-roja d’Ebre a) 2.693,24 b) 3.158,64
Santa Bàrbara a) 2.464,46 b) 3.509,60
Tivenys b)3.509,64
Tivissa a) 1.249,20
Ulldecona a)3.614,35 b) 429,93
Vinebre a) 4.441,60 b) 1.910,98

Vinaroz participa en las Jornadas Europeas de Patrimonio JEP 2016



El alcalde Enric Pla, el concejal de Agricultura y Medio Ambiente, Jordi Moliner, y representantes de la Mancomunitat Taula del Sénia y Terres de Cruïlla han presentado esta mañana en Vinaroz las próximas Jornadas Europeas de Patrimonio JEP 2016.

Este año, según ha explicado Teresa Adell como gerente de la Mancomunitat, el tema vertebrador de las actividades serán los árboles con historia dentro de los pueblos de la zona. “En total hay 33 programadas, 11 más que en ediciones anteriores”, ha señalado.

En Vinaroz, Jordi Moliner ha adelantado que se ha organizado para el 27 de septiembre una ruta urbana para dar a conocer los principales árboles de interés local. Esta discurrirá por lugares como la plaza de San Telmo o el parque de Les Catalinetes y será totalmente gratuita. También habrá itinerarios similares en poblaciones como Benicarló, San Carles, Alcanar, Godall o Càlig, además de diversas charlas y talleres.

Entre las novedades de esta edición destaca el primer Premio de Fotografía “Arbres amb Història”, que se organiza a través de Facebook e Instagram con los hashtags #arbresambhistoria y #tauladelsenia. Habrá tres premios consistentes en un lote de libros y botellas de aceite de olivos milenarios.

El alcalde Enric Pla ha finalizado la rueda de prensa animando a todos los ciudadanos a participar en este amplio programa de actividades, que iniciará en Ulldecona el próximo 3 de septiembre. “Jornadas como estas son una muestra de que el Sénia no es algo que nos separa, más bien al contario, nos une”, ha concluido.

Para más información se pueden consultar las webs de la Mancomunitat y de Terres de Cruïlla, así como sus cuentas de redes sociales y las de cada Ayuntamiento de las comarcas del Montsià y Baix Maestrat.





2016-08-23

Apadrina una olivera amb Ralda+friends

font: ViaEmpresa

Pierre Ralda i el seu germà van heretar 600 oliveres i han endegat un projecte entre el crowdfounding i l’ecommerce.

Pierre Ralda i el seu germà van heretar 600 oliveres quan el seu pare va morir. En aquell moment no sabien què fer-ne. La producció era deficitària. Què fer? Els dos germans han iniciat un Ralda+friends, programa d’apadrinament d’arbres a canvi de litres d’oli que ja crida l’atenció a Europa.

Pedro –Pierre, com el coneixen al poble- va néixer a Ginebra de pare català i mare madrilenya. Va viure a Suïssa fins als 30 anys, on va estudiar relacions internacionals. Va acabar de formar-se a Bèlgica, al Col·legi d’Europa, a Bruges i va començar la seva carrera professional a l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur) i, més tard al World Economic Forum, encarregant-se d’Iberoamèrica. En aquella època va conèixer l’exalcalde de Barcelona, Joan Clos, qui li va presentar el projecte del Fòrum de les Cultures, en el qual va treballar de l’any 2001 a 2004.

Mentrestant, els seus pares van jubilar-se i van tornar al poble natal del pare, Godall, a la comarca del Montsià, una petita localitat amb només 632 habitants. Pierre seguia a Barcelona i va crear la seva consultoria sobre RSC i organització d’esdeveniments. El pare de Pierre va morir llavors a l’edat de 83 anys.

En l’herència s’hi incloïen centenars d’oliveres, unes de l’avi, altres comprades durant els 20 anys de jubilació del pare Ralda. El germà de Pierre va calcular que el seu pare havia posat cada any uns 3.000 euros de la seva butxaca per mantenir la producció que, a més, no era viable econòmicament. “El meu pare es prenia les oliveres com un hobby, no com una activitat empresarial”, diu Pierre.

El germà de Pierre a Suïssa va conèixer un projecte d’apadrinament de vaques lleteres i va sentir a parlar d'un altre d'apadrinament d'oliveres a la Toscana. Adaptant aquesta idea a les olives del Montsià van poder salvar la producció. Ralda+friends és un encreuament entre crowdfounding i ecommerce. L’octubre del 2014 van llançar oficialment el web i ja està en tres idiomes.




Els germans han fotografiat totes les oliveres de dues finques i al web estan localitzats tots els arbres. L’interessat pot escollir-ne una –o tantes com vulgui, és clar- per apadrinar. L’apadrinament costa 100 euros a l’Estat espanyol (IVA i despeses d’enviament incloses) i fora costa entre 127 i 140 euros, depenent del país. Cada padrí rep una caixa amb tres ampolles de mig litre d'oli cada quatre mesos i un 20% de descompte a la botiga online. A més, els Ralda organitzen activitats al poble de Godall relacionades amb les finques: “Aquest mes de gener van venir més de 20 padrins a visitar les seves oliveres, sobretot de Suïssa i França”, diu Ralda. Actualment, hi ha 152 padrins i cada any es pot renovar o no la quota.

Els padrins, fonamentals
El projecte intenta tenir una molt bona relació amb els padrins i, a més de convidar-los a visitar les oliveres, també procura estar en contacte amb ells a través de les xarxes socials i el seu blog “per aconseguir un lligam sentimental amb els arbres i el projecte”, explica l’emprenedor.

Les visites dels padrins incentiven l’economia del poble de Godall. Les terres dels Ralda les treballa un amic d’infantesa dels germans, que és part de la cooperativa del poble, que premsa i envasa l’oli dels Ralda. “Aquest projecte també té una part d’emprenedoria social, al cap i a la fi, per ajudar la gent de la comarca”, apunta Pierre.

A partir de 300 adopcions, la producció d’oliva serà solvent i es podrà, alhora, compensar la inversió inicial. A partir d’aquesta xifra de padrins també volen obrir l’ecommerce a altres productors i incloure arròs de l’Ebre “amb una família que té un molí propi”, flor de sal del delta i olivades artesanes.

La promoció és el projecte de futur de Ralda+friends. Inicialment s’han centrat a Suïssa, “un país que no té producció d’oli d’oliva i on es paga molt car, estan enamorats del Mediterrani i tenen un poder adquisitiu alt”. Pierre i el seu germà ja treballen amb operadors logístics per obrir mercat a Bèlgica i Anglaterra. I esperen que més gent s’animi i apadrinin oliveres del pare.




2016-08-18

Abrics de l'Ermita d'Ulldecona: La llegenda més antiga de Catalunya

font:  Diari Ara


Les pintures de l’Ermita són un dels conjunts d’art rupestre llevantí més importants de la Península

El mar! Per fi! Només és un bocí, però el veig. Em cal afinar la vista, des de l’ermita de la Pietat d’Ulldecona, per veure com Peníscola treu el cap. De fet, som a poquíssims quilòmetres del mar, però el Montsià ens fa de barrera per veure’l bé. Just davant hi tenim un passadís de comunicacions de primera, amb el tren, la carretera i l’autopista, per on circulen un munt de camions que duen peix, verdures, vi, oli, ordinadors, carn, diaris, revistes científiques, fusta, cotxes, caps de camió -que acostumen a anar a la seva cua, col·locats mirant enrere; a primera vista semblen camions que van en direcció contrària a tota màquina- i tantes i tantes coses que no veiem ni sabem. És una via de comunicació molt antiga: per aquest indret hi passava la Via Heràclea. És, doncs, lògic que aquest lloc de pas, dotat amb força aigua, hagi estat poblat des de la Prehistòria.






 He quedat amb Agustí Vericat, director del Centre d’Interpretació d’Art Rupestre Abrics de l’Ermita a mitja tarda per conèixer el que és un dels conjunts més importants de la península d’art rupestre llevantí, declarat Patrimoni Mundial per la Unesco el 1998 (per cert, aquests dies d’estiu recomano molt anar-hi a la tarda, que ja no hi toca el sol).
Amb l’Agustí visito primer el Centre d’Interpretació, situat al costat de l’ermita de la Pietat, on s’informa d’aquestes pintures que van ser descobertes l’any 1975, i em diverteixo d’allò més caçant, com ho feien els primitius, amb una pantalla tàctil. Tot seguit el meu amfitrió em condueix fins a l’escena més coneguda de les pintures, la de la caça. Me’n sorprenen diverses coses: els detalls estètics dels arquers -tenen plomes al cap, a l’altura dels genolls...-, que em fan pensar que ja tenien interès per l’estètica, i temps per dedicar-s’hi una mica, i el fet que hi hagi diferents colors (“cada color correspon a una època determinada”, em diu l’Agustí). Suposo que el fet de pintar aquesta escena era també una manera de cohesionar la tribu, i d’explicar a tothom la manera com es caçava. Aquesta és, doncs, una narració. Sóc davant de la llegenda més antiga de Catalunya!

Pintures de sang

“La pintura explica, amb molta probabilitat, com es caçava en aquesta vall, entre altres coses perquè s’hi han trobat un munt de fletxes de sílex. Aquestes cingleres escarpades devien ser un escenari perfecte per a la captura d’animals”, em diu Agustí Vericat. “Pintaven amb òxids de ferro barrejats amb altres minerals; ho barrejaven amb greixos, ou, sang... I feien servir pinzells molt fins, de pèl, de plomes o de fibres vegetals”, afegeix.
Netejant les parets d’una sèrie de grafits fets en els últims anys, s’han trobat noves pintures.
-Les veus? -em diu l’Agustí.
-Doncs no... -li responc.
-Busca-les bé.
-Ara sí! Ara!
Som davant d’unes pintures esquemàtiques abstractes que s’han descobert fa poc, m’explica l’Agustí. “Aquest és un patrimoni enormement fràgil; la ignorància humana n’és el principal enemic. Ara fem conservació preventiva i pedagogia. Només s’hi pot accedir amb guies especialitzats”, em comenta. Van ser fetes per caçadors-recol·lectors postpaleolítics, que eren seminòmades, seguien els grups d’herbívors; aquí s’hi estaven una temporada perquè la vall d’Ulldecona és molt fèrtil. Són una font d’informació enorme sobre el final de la Prehistòria, un document gràfic únic per conèixer un gran canvi en l’evolució humana: els últims caçadors recol·lectors nòmades passen a ser seminòmades i comencen a conviure i a aculturar-se en poblacions neolítiques. Això provoca un gran canvi de relacions socials…

Deixo Ulldecona per anar a dormir a Riudecanyes, on hi ha el castell d’Escornalbou, que visitaré demà. Mentre condueixo penso que si després de 8.000 anys que es fessin aquestes pintures hi ha més de 400 figures, probablement n’hi deuria haver milers. I penso també que és un prodigi que s’hagin conservat fins avui, i que tenim la responsabilitat de fer arribar aquest llegat a les generacions futures. Ei, quasi no hi ha gasolina! Tinc el dipòsit pràcticament a zero! Encara em quedava viure l’última anècdota del dia: el que m’ha posat la gasolina -ja no passa quasi enlloc que t’omplin el dipòsit- en acabar m’ha netejat els vidres (els feia falta!) Si en feia d’anys que no veia aquesta escena... i que no donava propina! He recordat com abans, a les benzineres, et miraven l’oli, la pressió dels pneumàtics... He tingut la sensació de fer un viatge a la meva prehistòria.

Lloc de pelegrinatge i concerts

Blanca com un glop de llet, l’ermita de la Pietat es troba en una situació privilegiadíssima, als cingles de la serra de Godall. És un luxe assistir als concerts que es fan a la plaça del davant de l’església, i és recomanable anar-hi d’hora, abans que es faci fosc, per gaudir de la vista.

El santuari està format per un conjunt d’edificis que van del segle XIII al XVIII. L’església actual es va acabar de construir el 1799. El retaule va ser construït a la dècada dels 50 del segle passat, en substitució de l’original barroc que va ser cremat a la Guerra Civil. És lloc de pelegrinatge, aplecs i devoció popular. Cada cinc anys, des del 1939, se celebren les Festes Quinquennals, en què la imatge de la Mare de Déu és baixada en processó cap a la vila, que l’espera amb tots els carrers engalanats amb flors. L’alberg, de l’època medieval, que hi ha al pis superior va ser hostatgeria fins als anys 60 del segle XX. A la part del darrere hi ha una àmplia zona de barbacoes on se celebra la diada de la patrona. Allà es conserva una gran pica de pedra per a la matança del porc.

Agustí Vericat va viure a la Pietat durant un any, sol, com un ermità. Llicenciat en història, ha treballat en el management i en el periodisme musical, i va promocionar alguns grups que avui tenen un munt de seguidors. Ara es dedica a promocionar el patrimoni d’Ulldecona com a destinació de turisme cultural -no pas massiu-. Té un grapat d’actius singulars: poblats ibèrics, vil·les romanes, sèquies i sínies àrabs, el castell medieval, Modernisme i la concentració més gran d’oliveres mil·lenàries de tot el món, sense oblidar la seva magnífica gastronomia.

LES CLAUS
  • Els Abrics de l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona són un dels conjunts més importants de la Península d’art rupestre llevantí. Van ser declarats Patrimoni Mundial per la Unesco el 1998.
  • Es tracta d’un conjunt excepcional i amb moltes figures: després de 8.000 anys que es pintessin hi ha més de 400 figures.
  • Les pintures dels abrics d’Ulldecona són una font d’informació enorme sobre el final de la Prehistòria, un document gràfic únic per conèixer un gran canvi de l’evolució humana: els últims caçadors recol·lectors nòmades passen a ser seminòmades.




Lloc de pelegrinatge i concerts

font: Diari Ara



2016-08-05

Què fem? Festes Majors de Godall i la Galera (canal 21)




Indignació a Godall per un atac vandàlic contra els carros de la plaça de bous

L'Ajuntament denuncia que estan patint una sèrie d'actes vandàlics després que dies enrere es trenquessen diverses faroles i canonades.





Este estiu els veïns i veïnes de Godall s'han despertat alguns matins amb la desagradable sorpresa de trobar-se algun element del mobiliari urbà trencat per actes vandàlics. El dimarts a la nit, va ser el torn de la plaça de bous, muntada recentment de cara a les festes majors que comencen este divendres. Es van punxar les rodes d'11 dels 25 carros que encerclen l'arena. A la pàgina defacebook de l'Ajuntament declaren que "aquesta alcaldia ja no pot aguantar més els actes vandàlics que dia a dia aquest estiu estem sofrint al nostre poble. A partir d'ara es perseguiran tots i cadascun fins aconseguir localitzar als culpables i que els seus actes no quedin impunes".

L'alcaldessa de la població, Teresa Esmel, explica a aguaita.cat que descarten que els atacs vinguen de fora i que estan convençuts que el responsable és algú del poble, tant podrien ser "crios com adults". Primer van trencar unes faroles, després unes canonades d'aigua i ara les rodes dels carros de la plaça . "Tot pinta que són actes vandàlics d'algú que s'avorreix i s'ha anat encarnissant", lamenta l'alcaldessa. Tot i haver rebut trucades dels veïns preguntant-li si darrere hi poden haver grups antitaurins, Teresa Esmel és taxativa: "No crec que vinguen aquí els antitaurins a fer això" i matisa que este tipus d'atacs no són el seu estil perquè no els hi dóna bona imatge.

Per evitar nous actes vandàlics l'Ajuntament de Godall posarà vigilància privada continua a la plaça de bous i encendrà els llums tota la nit. A més, ja han posat una denúncia als Mossos d'Esquadra, que en estos moments estan investigant el cas sobre el terreny, fent preguntes als veïns i recollint pistes.

2016-06-22

IN MEMORIAM ESCOLES DE NENS I NENES DE GODALL ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA


Llegia a : http://blocs.xtec.cat/godall/ceip-sant-salvador-godall/

HISTÒRIA DE L’ESCOLA  A començament de segle XX, les escoles de Godall estaven situades a la Plaça de l’Església (Plaça Mare Teresa Blanch).Eren dues escoles unitàries: una de nens i l’altra de nenes. L’escola de nens estava situada en un vell edifici tocant a l’església, que constava de planta baixa i un pis; la planta baixa era un magatzem on l’Ajuntament guardava els mals endreços, mentre que al pis hi havia l’escola de nens.

Les nenes tenien la seva escola en un vell casalot de la mateixa plaça, la planta baixa del qual estava repartida entre la presó i un forn conegut com “El forn de la vila”. Aquest edifici era també propietat de l’Ajuntament. Les dimensions de l’aula eren molt reduïdes, perquè a la mateixa planta es trobava la vivenda de la mestra.

Cap als anys 20 es va enderrocar el ruïnós edifici de l’escola de nens i es va construir un edifici d’una sola planta que resultava espaiós, airejat i ben il•luminat per diverses finestres. El mobiliari es va renovar, canviant els bancs de sis alumnes per pupitres de dos.

Quan es va proclamar la república, es van crear unes altres dues unitats, de manera que l’escola va quedar constituïda per quatre mestres, distribuïts de forma que els nens estaven repartits entre dos mestres- un per als grans i l’altre per als petits -, i les nenes es distribuïen de la mateixa manera. Es considerava que hi havia quatre unitàries, perquè es parlava de l’escola de nens número 1, l’escola de nens número 2, i el mateix per a les nenes.

El problema creat per la manca de local per a les noves aules es va resoldre amb una paret que dividia cada una de les aules inicials.


En acabar la guerra, es va voler aprofitar un local incautat, que havia estat el Centre Republicà, per col·locar-hi les dues aules de les nenes, que estaven en una situació molt penosa per la manca d’espai.  Es va partir en dos una gran nau amb una paret de dos metres d’altura, que quedava  molt per sota de l’immens sostre d’aquella nau.  Aquest problema de separació va fer la solució inviable, perquè van resultar unes aules fredes i perquè els sorolls i tot allò que es deia en una aula es podia sentir des de l’altra.  Al cap de poc temps, van tornar als locals anteriors i s’hi van estar fins a l’any 1958, en què es van enderrocar i es van construir dues aules, també al primer pis, que van resultar acceptables.

L’any 1969 es va fer una concentració escolar, suprimint dos mestres ( un dels nens i una de les nenes) i, fent anar els alumnes dels últims cursos a Ulldecona, amb l’organització d’un transport escolar. Aleshores, els nens dels primers cursos van passar a ocupar la sala que va quedar lliure a l’edifici de les nenes, deixant el local dels nens per tal que s’hi podés instal·lar l’Ajuntament.


Els nens que es van quedar al poble van adoptar el règim de coeducació, formant un curs de Pre-escolar amb nens de 5 anys, primer i segon a càrrec d’una mestra, i els de tercer quart i cinquè a càrrec del mestre.Més tard, el curs 1981-82, es va acabar la concentració escolar a petició dels pares, i els alumnes de Cicle Superior van tornar a quedar-se al poble. Foren instal·lats als baixos d’un edifici del carrer Sant Vicent.L’any 1984 comença la construcció del nou Centre, que es posa en funcionament el curs 1985-86.




escolarització femenina a Godall  1929-1930


2016-06-21

El Museu de les Terres de l'Ebre busca propostes per exposicions fotogràfiques i tallers



El Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre ha obert les convocatòries per a la realització de tres exposicions fotogràfiques i quatre cursos i tallers i la d’ajuts de recerca etnològica per aquest 2016. Amb estes convocatòries el Museu vol dotar de recursos i mitjans tècnics a la ciutadania i col·lectius del territori perquè puguen compartir i divulgar els seus treballs i coneixements, cedint espais i equipaments i amb l’aportació dels seus serveis.
Amb la convocatòria d’exposicions i cursos, que es va engegar l’any passat, el Museu també pretén ampliar el ventall d’activitats que ve realitzant. Enguany, se seleccionaran un total de tres mostres: una de temàtica lliure, una sobre les festes populars a les Terres de l’Ebre i , una última, sobre les sales de cinema tancades i en funcionament dels municipis de les Terres de l’Ebre. Pel que fa els cursos i tallers, se’n seleccionaran un total de quatre propostes i hauran de ser de tipus naturalístic, cultural, artístic, artesanal o educatiu.

A més de dotar els projectes d’espais i equips que tinguen al seu abast i d’assessorar els projectes, el museu es compromet a fer-se càrrec de la difusió a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials, de confeccionar targes d’invitació (lliurant-ne un nombre a l’expositor), del muntatge de marcs i paspartús en el cas de les exposicions i a fer el seguiment de la preinscripció i la difusió corresponent a diferents col·lectius en el cas dels cursos i tallers. D’altra banda, el fixament i cobrament d’aquests últims correspon als organitzadors.

El termini de presentació de propostes finalitza el proper 24 de juliol. Els interessats hauran de presentar una sol·licitud que trobaran a la pàgina web del museu, el seu currículum personal, un dossier del projecte i una proposta de difusió. Les propostes seran sotmeses a consideració d’un jurat format per representants del Museu de les Terres de l’Ebre, l’Ajuntament d’Amposta i d’un representant d’una escola d’art del territori.

Ajuts per a la realització de projectes de recerca etnològica 
Pel que fa la convocatòria dels ajuts de recerca etnològica, impulsada pel Museu l’any 2001, en el marc del Programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, se seleccionaran dos projectes per un import màxim de 1.200€ cadascun. A més, les entitats seleccionades hauran de cofinançar el projecte en una quantitat que, al menys, siga igual a l’aportada pel Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre.

D’ençà que va començar, ja s’han realitzat més d’una vintena de treballs. Els projectes guanyadors disposen d’un any per desenvolupar les seues recerques, que comptaran amb l’assessorament i el suport tècnic del Museu de les Terres de l’Ebre. Els destinataris d’aquests ajuts són institucions i entitats dels municipis/ens locals pertanyents a les comarques del Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta que formen part del Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre.

L’any passat les propostes seleccionades van ser: La tradicionalitat de la Festa de Sant Antoni d’Alcanar, presentat de forma conjunta per la Comissió de Sant Antoni i la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alcanar; i Godall: evolució de les formes de vida en un poble rural, presentat per l’Ajuntament de Godall.